fisica

TREBALL
DE FISÍCA I QUÍMICA



El beril·li és un element químic de símbol Be i nombre atòmic 4. És un element alcalinoterri bivalent, tòxic, de color gris, dur, lleuger i trencadís. S'empra principalment com a enduridor en aliatges, (especialment de coure).
Caracteristiques principals:
El beril·li té un dels punts de fusió més alts entre els metalls lleugers. El seumòdul elàstic és aproximadament un 33% major que el de l'acer. Té una conductivitat tèrmica excel·lent, és no magnètic i resisteix l'atac amb àcid nítric. És molt permeable als rajos X i igual que el radi i el poloni allibera neutrons quan és bombardejat amb particules alfa (de l'orde de 30 neutrons per milió de partícules alfa). En condicions normals de pressió i temperatura el beril·liresisteix l'oxidació de l'aire, encara que la propietat de ratllar al vidre es deu probablement a la formació d'una prima capa d'òxid.
Història:
El beril·li (del grec βερυλλoς beril·le) o glucini (de l'anglès glucinium i aquest del grec γλυκυς, dolç) pel sabor de les seves sals, va ser descobert per Louis Nicolas Vauquelin el 1798 en forma d'òxid en el beril·le i la maragda. Friedrich Wöhler i AA. Bussy, de forma independent, van aïllar el metall el 1828 mitjançant reacció de potassi amb clorur de beril·li.
Abundància i obtenció:
El beril·li es troba en 30 minerals diferents, sent els més importants el beril·le i la bertrandita, principals fonts de beril·li comercial, i el crisoberil i la fenaquita. Actualment la majoria del metall s'obté mitjançant reducció del fluorur de beril·liamb magnesi. Les formes precioses del beril·le són l'aiguamarina i la maragda (la maragda comuna, no pas la maragda oriental).
Geogràficament, les majors reserves es troben als Estats Units, que lidera també la producció mundial de beril·li (65%), seguit de Rússia (40%) i Xina (15%). Les reserves mundials s'estima que superen les 80.000 tones.







Isòtops:
El Be 9 és l'únicisòtop estable. El Be 10 es produeix en l'atmosfera terrestre en bombardejar la radiació còsmica l'oxigen i el nitrogen. Atés que el beril·li tendeix a existir en dissolució aquosa amb nivells de pH menors de 5,5, el beril·li atmosfèric format és arrossegat per l'aigua de pluja (el pH de la qual sol ser inferior a 5,5); una vegada a terra, la solució es torna alcalina i en precipita el beril·li,que queda emmagatzemat en el sòl durant molt de temps (vida mitjana d'1,5 milions d'anys) fins que es desintegra en B 10. El Be 10 i els productes que en deriven s'han emprat per a l'estudi dels processos d'erosió, formació a partir del regolita o regòlit i el desenvolupament dels sòls laterítics, així com les variacions en l'activitat solar i l'edat de masses gelades.
El fet que el Be 7 iel Be 8 siguen inestables té profundes conseqüències cosmològiques, ja que això significa que elements més pesants que el beril·li no van poder produir-se per fusió nuclear en el big bang. Més encara, els nivells energètics nuclears del Be 8 són tals (vegeu procés triple alfa) que possibiliten la formació de carboni i, amb això, la l'aparició de la vida basada en el carboni.
Aplicacions:Element d'aliatge, en aliatges coure i beril·li amb una gran varietat d'aplicacions.
En el diagnòstic amb rajos X s'usen primes làmines de beril·li per filtrar la radiació visible, així com en la litografia de rajos X per a la reproducció de circuits integrats.
Moderador de neutrons en reactors nuclears.
Per la seva rigidesa, lleugeresa i estabilitat dimensional, s'empra en la construccióde diversos dispositius com giroscopis, equips informàtics, molles de rellotgeria i instrumental divers.
L'òxid de beril·li s'empra quan és necessària una elevada conductivitat tèrmica i propietats mecàniques, punt de fusió elevat i aïllament elèctric.
Inicialment es van emprar compostos de beril·li en tubs fluorescents, ús abandonat pel perill que representava la beril·liosi....