Fisica

COMPOSICIÓ DELS CROMOSOMES

Friedrich Miescher a mitjans del segle XIX va conseguir aillar una substancia acida, l’acid nucleic. Aquesta substancia estava formada sempre pels mateixos quatre blocs fonamentals, els quatre acids nucleics o nucleotids, diferencias per les seves bases nitrogenades A, C, G, T. Aquesta substancia era el DNA. El 1914 Robert Feulgen una tincio per als acids nucleics,aquesta tincio va permetre veure que els cromosomes estaven formats per acids nucleics. Els cromosomes tambe estaven formats per proteines. Les proteines son unes altres molecules formades sempre pels mateixos blocs, pero en el seu cas no hi ha quatre “lletres” hi ha 20 aminoacids, els seus blocs fonamentals.

EXPERIMENTS DE GRIFFITH

RESULTATS:

El que Griffith va observar i va descriure fouel seguent:

- Els bacteris S causaven una infeccio als ratolins. Els bacteris S eren virulents.
- Els bacteris R no causaven infeccions. Els bacteris R eren benignes.
- Si escalfava les soques i les matava per calor cap dels dos causava infeccions. Els bacteris S escalfats es tornaven benignes.

Despres va injectar una barreja de cel·lules R vives i cel·lules S mortes, tots elsratolins van morir. Quan va aillar els bacteris d’aquest ratolins tots els bacteris que va observar eren bacteris S vius. Semblava que les cel·lules R vives inicials, en presencia de les S mortes, s’havien transformat en cel·lules S vives. Aqui va actuar el que es va anomenar agent transformant.

EXPERIMENT D’AVERY, McLEOD I McCARTY

CONCLUSIONS

Les instruccions que han seguit les nostrescel·lules estan escrites en una molecula formada per la repeticio de nomes quatre element bascis, les bases del DNA: A, C, G i T. El DNA es la molecula portadora de la informacio genetica. El DNA es una molecula i un llenguatge universal, ja que totes les cel·lules de tots els essers vius porten les mateixes quatre lletres.









LES REGLES DE CHARGAFF

Chargaff va observar que elDNA no era una repeticio monotona i identica en tots els essers vius, sino que hi havia diferencies entre els DNA de cada especie, la qual cosa podia explica les diferencies entre les seves caracteristiques observables (fenotip).
A mes Chargaff va enunciar les regles següents:

- En el DNA de tots els essers vius hi ha la mateixa quantitat de A que de T. A/T=1
- Igualment s’observa lamateixa quantitat de G que de C. G/C=1
- Es pot deduir que la quantitat de A+G es la mateixa que la de T+C. (A+G)/(T+C)=1
- Cada especie presenta una quantitat de G+C i de A+T propia diferent de la de la resta d’organismes.

WATSON I CRICK: LA DOBLE HELIX

El 1953 James Watson i Francis Crick van publicar l’article en que explicaven l’estructura del DNA: el model de la doble helix.- El DNA esta format per dues cadenes enrotllades sobre un eix central en forma d’helix dextrogira (gira cap a la dreta).
- Les dues cadenes de DNA tenen sentits oposats.
- La cadena es mante estable a causa de la interaccio quimica que es dona entre els nucleotids. Aquesta interaccio nomes permet la unio entre les A d’una cadena i les T de l’altra i entre les G d’una cadena i lesC de l’oposada. Aixi es com s’expliquen es resultats de Chargaff.

LES TRES HIPOTESIS

Hi havia 3 hipotesis.

- Segons el primer model, al final de la replicacio la molecula original de DNA es mantenia intacta, mentre que la molecula nova de DNA estava integrament formada per la unio de nucleotids nous. Aquest model s’anomena conservatiu.
- Segons el segon model, despres de lareplicacio s’obtenien dues molecules de DNA formades per una cadena antiga i una de nova. Aquest model es va anomenar semiconservatiu.
- Segons el tercer model, les cadenes originals estaven disperses en les cadenes de les noves molecules de DNA, per la qual cosa el van anomenar model dispersiu.

EXPERIMENT DE MESELSON I STAHL

CONCLUSIONS

La teoria semiconservativa era la correcta....