Fisiopato2

DIGESTIU
▪ ESOFAGITIS → Inflamació de la mucosa esòfagica (per moltes causes, on la clínica és difícil de diferenciar). Ex. Esofagitis química: per ingestió de lleixiu.
Causes:
-Esofagitis Infecciosa
▪ Ex: Candida Albicans.
-Esofagitis vírica
Ex: Lesió ulcerada petita, produïda pel virus de la Varicela
-Esofagitis farmacologica ( antiflamatoris...)
Ex: Esofagitis perDoxaciclina
-Ingesta de subst. Tòxiques. Ex: lleixiu
-Per reflux

Clínica Global:
Pirosi retro esternal: cremor que s’ubica darrera del estérnon.

Complicacions de l’esofagitis:
Hemorràgia digestiva
Perforació esofàgica
Estenosis esofàgica

Diagnostic:
Epidemiològic: per veeure les causes
Clinica: símptomes
Prova important: endoscòpia digestiva

Tractament:
Causa infecciosa_ tractarl’ agent d’ infecció
Causa farmacològica: podem retirar el fàrmac


1. Esofagitis per Reflux (la més freqüent)
▪ Definició: Inflamació de l’esòfag produït pel reflux del contingut gàstric cap a l’esòfag (cap amunt). La esofagitis, inicialment, sol afectar més a la part més pròxima a l’estómac.
▪ Etiologia: incompetència de l’esfínter esofàgic inferior (EEI). La funció de l’esfínterés dilatar-se o contraure’s per tal de fer progressar el bolus de l’esòfag cap a l’estómac. Aquest esfínter té un cert to muscular. La funcionalitat d’aquest es pot veure alterada per diferents causes (alcohol, xocolata, obesitat...). L’estómac fabrica àcid clorhídric i l’esòfag no està preparat per aquest àcid. És incapaç d’ impedir que el contingut gàstric de l’ estómac no torni cap adalt.
▪Clínica: el símptomes més habituals son pirosi i disfàgia.
o Pirosi → cremor a la zona darrera del esternal (“acidez”)
o Regurgitació → el contingut gàstric puja cap a la boca.
o Disfàgia → dificultat per empassar; pot ser a líquids i/o a sòlids (més habitual). La disfàgia és un símptoma típic d’esofagitis per reflux de llarga duració (4/5 mesos).
o Dolor toràcic inespecífic(diferent del dolor de l’angina de pit).
o Altres símptomes → crisis de tos nocturna ó asma (el contingut gàstric pot anar a parar a la via aèria).
▪ Diagnòstic:
o Bona i complerta anamnesi (entrevista molt descriptiva).
o Proves complementàries:
- TEGD: transito esófago-gastro-duodenal (es fa prendre al p/c una “papilla”); és una prova inespecífica.- Endoscòpia digestiva: visió directe del esòfag (tub per la boca).
▪ Complicacions (en esofagitis de llarga duració):
o Estenosi esofàgica: la llum de l’esòfag es va tancant (per tant, es produeix disfàgia)
o HDA (Hemorràgia Digestiva Alta): petites pèrdues de sang. Normalment és una hemorràgia crònica.
o Úlceres pèptiques → “Esòfag de Barret” (degut al contacte amb elcontingut gàstric). A la llarga, la histologia de la mucosa va variant degut al contacte amb l’àcid clorhídric i pot esdevenir càncer d’esòfag.


2. Hèrnia de Hiatus (lligada amb l’esofagitis per reflux)
▪ Definició: Alteració anatòmica i funcional de l’ esfínter esofàgic inferior.
- Tipus:
- Tipus I Lliscant: 1 part de l’ estómac puja cap a la cavitat toràcica i també l’esfínter.
- Tipus II Parahietal: L’ esfínter es queda entre la cavitat toràcica i abdominal, però una bona part de l’ estómac es troba a la cavitat toràcica.
Nota: És un mecanisme que afavorirà una esofagitis per reflux, però no sempre és així
▪ Tractament (tan per la Hèrnia de Hiat com per l’Esofagitis per Reflux)
o Farmacològic
▪ Omeprazol (inhibidor de la bomba de protons):redueixen la quantitat d’ àcid de l’ estómac
▪ Protectors de la mucosa (Almapatil)
▪ Procinétics (medicaments que ajuden a la mobilitat del tub digestiu).
o Mesures higienodietetiques: ( esofagitis lleus):
▪ Dieta baixa en greixos, no xocolata, no alcohol...
▪ Aixecar el peu del capçal del llit 10 cm
o Quirúrgic → fundoplicatura tipus Nissen (es fa per laparoscòpia)...