Francisco de Vitoria




SOBRE EL DRET DELS ESPANYOLS CONTRA ELS BÀRBARS
F. DE VITORIA




Història del Pensament






Ferran Benlloch López
Andrea Artiaga Molina
Iris Bellés Bellés

BIOGRAFIA


Francisco de Vitoria va nàixer en Burgos en 1483 i va morir en Salamanca l’agost de 1546. Va ser un frare dominic espanyol.
Va ingressar en l'ordre dels dominics en 1504, que va exercir graninfluència en la seva època i en anys posteriors. Va rebre des de petit una bona formació humanística.

La dignitat i els problemes morals de la condició humana van ser l'eix al voltant del qual es va desenvolupar la seva obra.
Va ser especialment influent per les seves aportacions jurídiques, encara que també van tenir gran repercussió els seus estudis sobre teologia i sobre aspectes morals del'economia.

Va ser enviat a París, on va estudiar arts i teologia. Va tornar a Espanya en 1523 com a professor de teologia al col·legi de Sant Gregorio de Valladolid, fins que en 1526 va obtenir la càtedra de teologia de Salamanca. Va introduir la Summa Theologiae de Tomás d'Aquino com el llibre de text bàsic en teologia.

OBRA

Francisco de Vitoria no va ser ell personalment el que va escriuretotes les seues obres, sinó que algunes d’elles han sigut recollides pels seus alumnes o per secretaris.
Alguns exemples de les seues obres són: De potestate civili, 1528;Del Homicidio, 1530; De potestate ecclesiae I eta II, 1532; De Indis, 1532; De Jure belli Hispanorum in barbaros, 1532 entre altres.

A continuació nosaltres anem analitzar una selecció dels dubtes de l’obra de Francisco deVitoria,” Sobre el dret dels espanyols contra els bàrbars”. Les qüestions que exposarem a continuació seran la tercera i la quarta qüestió.

FRAY BARTOLOMÉ DE LAS CASAS. TRATADO DE LAS ENCOMIENDAS
Fra Bartolomé de las Casas fou un frare dominic andalús del Regne de Castella, cronista, teòleg, bisbe de Chiapas (Mèxic) i gran defensor dels indis americans. Probablement conegué els Reis Catòlicsi Cristòbal Colon, el seu pare, Pedro de las Casas, participà en els viatges del l'almirall.
En 1499 tingué l'oportunitat de conèixer un indi que fou portat per Colom i regalat al seu pare com a esclau. En 1502, seguint els passos del seu pare, Bartolomé de las Casas va arribar a la Espanyola, on s'encarregà d'administrar una encomienda. L'ordenaren sacerdot en 1510 i la primavera de 1512 viatjàa Cuba com a capellà de Pánfilo de Narváez. En 1514 se li va atorgar l'administració d'una altra encomienda on els indis treballaven en la mineria; gradualment, de las Casas va prenent consciència de la injustícia del sistema. Convençut que havia «de procurar el remei d'aquesta gent divinament ordenat», va viatjar a Castella i es va entrevistar amb el rei Ferran el Catòlic i amb el cardenalCisneros, que el nomenarà Protector dels indis, el 1516. A la mort del cardenal, s'entrevistà amb el nou rei a la vila de Molins de Rei, Carles I, que li va concedir el territori de Cumaná (a l'actual Veneçuela), perquè hi apliqués les seves teories. Va tornar a Amèrica el 1520, amb la intenció de dur a terme el seu projecte, sempre en contra de l'esclavitud dels indis, però tot plegat va fracassarperquè durant la seva absència els indis es varen rebel·lar. Desenganyat, va entrar a l'orde dominicà, que sempre havien criticat el sistema de las encomiendas, i es retirà a partir de 1521, en què es dedicà a l'estudi i començà a escriure la seva Història de les Índies. El 1535 tornà al continent americà, on intentà de nou un programa de colonització pacífica a Guatemala; hi obté un èxit relatiu, iretornà de nou a Castella el 1540.
El monarca, Carles I havent escoltat les demandes de Las Casas i les noves idees del dret de gents difoses per Francisco de Vitòria, va convocar el Consell d'Índies en l'anomenada Junta de Valladolid. El 20 de novembre de 1542 es van promulgar les Lleis Noves, en les quals es prohibia l'esclavitud dels indis i s'ordenava que tots quedessin lliures dels...