galileo galilei (en catalan)



Filosofia 2n de Batxillerat




ÍNDEX

1. Introducció i biografia
2. Astronomia: Heliocentrisme i aportacions astronòmiques
-Heliocentrisme contra Geocentrisme
-Teoria Aristotèlica dels dos mons
-Descobriments astronòmics
-galileu i l’església: les cartes copernicanes
3. Física: del model aristotèlic al model fisicomatemàtic de Galileu
-El principi de relativitat delmoviment:
-La no-intervenció del pes en el moviment de caiguda lliure d’un objecte
-El principi d’inèrcia
4. metodologia: el mètode experimental de Galileu (mètode hipodeductiu)
-La matematització de la natura:
-La formulació d’hipòtesis
-Prova o resolució experimental:
5- Bibliografia




























1. INTRODUCCIÓ I BIOGRAFIA

GalileuGalilei va néixer el 1564 i va morir el 1642, va ser astrònom, filòsof, matemàtic i físic italià que va estar molt relacionat amb la revolució científica. Va destacar en el Renaixement, i va mostrar interès per quasi totes les ciències i arts.

Nascut a Pissa, va estudiar i ensenyar matemàtiques aquesta mateixa ciutat. Es va dedicar a fer investigacions experimentals sobre les lleis físiques. Al1597, en diverses cartes a Jacopo Mazzoni i a Kepler, es declara copernicà convençut. Al 1604, amb l’aparició d’una estrella “nova” el dia 9 d’octubre, comença el seu interès per l’astronomia.

Va aconseguir fer una millora en el telescopi i això va donar pas a una gran varietat d’observacions astronòmiques, la primera llei del moviment i un recolzament important per el copernicisme. Per aquest fetse’l ha considerat el “pare de l’astronomia i la física moderna” i el “pare de la ciència”.
El seu treball experimental va ser complementari als escrits de Francis Bacon, en l’establiment del mètode científic i la seva carrera científica també era considerada complementaria a la Johannes Kepler. Amb el seu treball aconsegueix trencar les teories de la física aristotèlica i produeix un conflicteentre la religió i la ciència de la societat occidental, un exemple és el seu enfrontament amb l’ inquisició romana de l’Església Catòlica Romana.


























2. ASTRONOMIA: Heliocentrisme i aportacions astronòmiques

1. Heliocentrisme contra Geocentrisme:
En l’astronomia, fins aleshores, el model que se seguia era el geocentrisme (recolzat perl’església i Aristòtil), és a dir, la terra compresa com el centre de l’univers. Galileu, no obstant, creia en l’heliocentrisme; el model astronòmic defensat per Copèrnic –astrònom polac del Renaixement-. També anomenada teoria Copernicana; l’heliocentrisme defensa el centre de l’univers és el Sol; que la Terra és esfèrica i està en moviment i que l’Univers també és esfèric. La preocupació de Galileu,doncs, era trobar una manera de demostrar i mostrar a la resta de científics del seu temps la validesa d’aquest nou model astronòmic.

















Al 1609, amb l’aparició del telescopi, Galileu va ampliar els seus horitzons; se’n va fabricar un i va dedicar-se a observar i estudiar el cel. El filòsof va poder fer una sèrie de descobriments que van esdevenir proves quel’heliocentrisme necessitava per a ser acceptat.

1. La teoria dels dos mons d’Aristòtil:
Repassem breument abans la teoria d’Aristòtil acceptada fins llavors per tal de poder comparar i entendre millor els descobriments de Galileu que van contradir dita teoria.
Aristòtil, que ja hem vist anteriorment, defensava que l’Univers és un cosmos finit en l’espai i etern en el temps; i que està dividit en dosmons: el sublunar o terrestre o el supralunar o celeste. Aquesta teoria comprèn la Terra com a centre de l’univers i diu del món supralunar o celeste que és perfecte i que està format d’eter, un cinquè element incorruptible. Diu també que està limitat per una última esfera anomenada esfera dels estels fixos.
2. Descobriments astronòmics de Galileu:
Els descobriments astronòmics que va...