geologia de sant llorenç de munt

Informe

Sant Llorenç de Munt

M. López
1er, Iniciació a la Geologia
2013
Universitat de Barcelona

1. Resum
La muntanya de Sant Llorenç de Munt pertany a la Serralada Prelitoral de
Catalunya. Aquesta està formada per conglomerats, gresos i lutites de l’Eocè
(Cenozoic). També hi ha una petita part del Triàsic.
És una muntanya relativament moderna en comparació amb altres deCatalunya.
Els conglomerats de Sant Llorenç de Munt són heteromètrics (de diferent mida) i
polimictics.
Existeix en un tram d’aquesta muntanya on hi ha una falla inversa que a
provocat que roques més antigues siguin sobre roques més modernes.

2. Introducció
Situat entre les comarques del Vallès Occidental i Bages, Sant Llorenç de Munt
es un massís comprès per 2 cims: el Montcau (1.056,8 m) i laMola (1.104 m).
En aquest últim es trova el Monestir de Sant Llorenç de Munt.
Sant Llorenç de Munt forma part del que geogràficament es coneix amb el nom
de Serralada Prelitoral. En primera aproximació es pot considerar que la
Serralada Prelitoral forma part de les Serralades Costaneres
Catalanes.
Situat al Nord de Terrassa (veure fig. 1). En direcció SW, trobem Montserrat a
uns 20 km.Geològicament està composada per capes de roques superposades,
principalment de l’Era del Cenozoic (Paleògen, Neògen i Quaternari), les quals
son gresos i lutites, i algunes del Mesozoic (concretament del Triàsic) com
veurem més endavant.
La Mola és la zona més característica del parc, és com un immens pastís de tres
pisos, cada un dels quals, protegit per una cinglera de roca que dóna lloc al seucaracterístic perfil.
L’objectiu d’aquest informe és conèixer la geologia de Sant Llorenç de Munt

(roques, afloraments, etc.) desde la seva base fins al cim de La Mola.

(figura 1. Mapa on se situa Sant Llorenç de Munt assenyalat amb una A vermella. Escala a baix a
l’esquerra)

3. Descripció de les observacions de baix a dalt de la muntanya (desde
Matadepera fins al cim de la Mola):Començant per la base de la muntanya, les primeres roques que trobem són del
Triàsic (entre 200-250 Ma). És una roca dura, estratificada en capes, no
horitzontals. Capbussament de 70º aproximadament cap a la dreta.
Aquestes capes són de gruixos diferents.
Els sediments presents són tous, vermellosos amb taques de color clar.
Hi han conglomerats, roca calcària i lotites (aquestes últimes sónles taques de
color clar, veure figura 2).
També hi ha una llacuna estratigràfica a l’aflorament dels conglomerats.

Muntanya amunt afloren conglomerats, formats per matrius, clastes i ciment. Els
clastes són de diferent litologia (polimíctic). En aquest tram no hi ha capes, és

(figura 2. Pedrera situada al primer tram de la muntanya. Està estratificada en capes. Es pot
obsevar elcapbussament de 70º cap a la dreta, les lotites i la llacuna estratigràfica. Orientació SN)

roca massisa.
El capbussament és de 70º cap al N.
Els conglomerats són heteromètrics (diferent mida) i polimictics (com el quars,
gres, roques calcàries, roques silísiques i metamòrfiques, veure figura 3).
(figura 3. aflorament
de 15-20 m amb
conglomerats
heteromètrics i
polimictics del
Paleocè. Al’esquerra
hi ha una paret i a la
dreta un mur de
telèfon. Orientació SN)

El color d’aquests és marronós.
L’època d’aquestes roques és el Paleocè (Cenozoic).
Més cap amunt, apareixen roques més fosques. Aquestes són roques
pissarroses (metamòrfiques). Són del Paleozoic (més antigues que les roques
de més a baix. Remarcar que això pot ser causat per la presència d’un plec
(simetria) o d’unafalla (no simetria). Veure figura 4). (encabalcament).

(figura 4. A dalt, posible causa d’aquest “desordre” entre les roques: plec. A baix, una falla
inversa, hipòtesi de que és el que ha succeït).

Tenen plecs i capbussen 70º N.
Els filons de mineral blanc que hi han són de quars.
Aquesta roca presenta foliació.
A més altura de la muntanya, es veu un cingle a l’esquerra, i a la seva...