Goethe y la ciencia

Introducció
Hem triat aquest tema de la ciència y Goethe perquè ens ha semblat un tema curiós, ja que no sabíem que Goethe, apart de ser un autor literari molt important, també hagués fet llibres sobre ciència i hagués creat les seves pròpies teories i lleis com qualsevol científic.
Explicarem en un breu resum la seva biografia per saber una mica sobre la vida d’aquest autor i científic.
Laciència goetheana, també anomenada ciència goetheana-steineriana, és el pensament científic/pseudocientífic de Johann Wolfang von Goethe. Va fer investigacions en diferents àmbits: morfologia, anatomia, òptica i una aproximació a la ciència i el coneixement general. Entre les seves obres com a científic cal destacar L’experiment com a mediador entre el subjecte i l’objecte, la metamorfosi de lesplantes i la teoria dels colors, que tot seguit les descriurem més detelladament per saber què pensava aquest autor . El treball de Goethe es discuteix molt amb llibres com La ciència goetheana i Teoria del coneixement implícita en la cosmovisió goetheana que també comentarem juntament amb altres obres que han escrit altres autors sobre les seves teories per saber què n’opinaven. I per acabar faremuna petita conclusió de tot el treball realitzat.




Obres científiques de Goethe

La metamorfosi de les plantes

Publicada el 1790,Goethe es va interessar per la botànica i va arribar a publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes: Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklären (1790). En aquesta obra, intenta establir una teoria general sobre la morfologia dels vegetalsen que hi presenta totes les seves estructures com variacions de la fulla, en reconeixement de l'analogia de certes formes, Goethe comença amb la forma dels cotiledons que els considera fulles imperfectes. Aquests última sota la influència general i refinada de la sàvia, es transformen en els sèpals, els pètals, els estams, els pistils. D’aquesta manera tots els òrgans vegetals es concebre comapèndix iguals, varietats d’apèndix vegetal abstracte que difereixen entre si per la seva forma i el grau d’expansió.
També va esbossar una teoria de l'evolució en els vegetals, lligant la morfologia i la filogènesi. Aquesta era una aproximació molt avançada respecte de les idees generalment sostingudes a l'època. D'aquesta manera, Goethe va ser un dels primers (i probablement el primer) a emprarel terme metamorfosi" en botànica.
Les preocupacions de Goethe en aquest camp eren sobretot filosòfiques. Volia identificar l’Urspflanze, és a dir, la planta original.
L'arbre fetitxe de Goethe era el Ginkgo biloba —també ho és de Weimar, on fins i tot té dedicat un museu. Cal dir també que la ciutat d'Estrasburg està plena de ginkgos: hi ha un exemplar molt vell al jardí de la Plaça de laRepública, a diversos parcs i a les avingudes.
Goethe va fer una viatge a Itàlia y Sicília durant 1786 y 1787, durant aquest viatge, li va servir a Goethe per cristal·litzar una sèrie de pensaments sobre l’origen i la forma de les plantes que van quedar plasmants en aquesta obra. En el Jardí Botànic de Pàdua encara es pot contemplar la palma (Chamaerops humilis var. arborescens) plantada el 1585que, avui en honorde aquell visitant es donomina ‘’La palma de Goethe’’.




Després de la seva visita a aquest Jardí el 27 de setembre de 1786 escriu aquest escrit:

‘’ El jardí botànic és més bonic i alegre. Fins i tot a l'hivern moltes de les plantes estan a l'aire lliure, #acostar a les parets o a poca distància d'aquestes. A la fi d'Octubre tot el recinte es cobreix i durant el curthivern s'escalfa. Passejar entre una vegetació desconeguda causa plaure i resulta instructiu, ja que la contemplació de les plantes comunes així com d'aquells objectes que coneixem des de fa temps, acaba per no inspirar-nos cap idea, i què és contemplar sense pensar?. Aquí, en presència d'aquesta diversitat que és tan nova per a mi, la idea que totes les formes vegetals per ventura derivin d'un...