Hipnosis

DEL MAGNETISME ANIMAL A LA FUNDACIÓ DE LA PSICOANÀLISI

INTRODUCCIÓ

Aquí introdueixo una petita biografia de tres dels autors que surten a les pàgines que segueixen. Cal tenir en compte que no són unes biografies exhaustives i que només ens serveixen com a punt de partida per a una millor comprensió del treball.

Franz Anton Mesmer, nascut el 1734 a Alemanya, va ingressar a un col·legi dejesuïtes. Una
vegada a la universitat, va cursar estudis de medicina. Va ser l'iniciador de la primera psiquiatria dinàmica. Formava part del cos mèdic de Viena, i estava al corrent de la física, la filosofia i la teologia del seu temps. Als seus coneixements va afegir-hi ciències prohibides com l'astrologia i la química. Al 1773, el mateix Mesmer va popularitzar la doctrina del magnetismeanimal, que explicarem més endavant, que va donar lloc a l'hipnotisme creat per James Braid, la suggestió i finalment a la teoria Freudiana de la transferència.

Sigmund Freud va néixer a Viena l'any 1856. Igual que Mesmer, també va cursar els estudis
de medicina i es va llicenciar a l'edat de 25 anys. Posteriorment es va dedicar a l'estudi de la psiconeurosi i especialment a la histèria. Les obresfonamentals que va publicar van ser, entre altres: La interpretació dels somnis (1900), Psicopatologia de la vida quotidiana (1904) i un any més tard Tres assajos per a una teoria sexual (1905).

Josef Breuer va ser un metge, fisiòleg i psicòleg austríac nascut l'any 1842. Va crear el
mètode catàrtic pel tractament de psicopatologies de la histèria. Al costat del seu amic Sigmund Freud van ferinvestigacions entorn el quadre clínic que patien els pacients histèrics.

2

Tal com se'ns presenta en el primer text de Mesmer, el magnetisme animal va tenir una aplicació mèdica. Recordem que segons aquesta teoria, les malalties nervioses provenen d'un desequilibri en la distribució d'un “flux universal” que circula en els organismes humans i animals. Podem intentar situar dues etapes almagnetisme animal que explicarem a continuació. Primer però, necessitem saber com apareix aquesta teoria. A finals dels segle XVIII, Franz Mesmer va fer beure una preparació, que contenia ferro i que ell mateix havia fet, a una de les seves pacients. Mesmer, va subjectar imants a varies parts del cos de la pacient i aquesta va afirmar rebre petites corrents d'un fluït misteriós que li recorria totel cos i que conseqüentment, l'ajudaven a no sentir els seus símptomes, fent-la sentir millor. No obstant aquest experiment, el metge, va decidir deixar d'utilitzar els imants com a part dels tractaments. Un temps més tard, i després d'haver curat a una pacient amb úlcera gàstrica gràcies a un imant, Mesmer va elaborar la teoria del magnetisme animal. Creia doncs, en un fluït magnètic que es podiatransmetre d'unes a altres persones amb les mans o carícies. Quan posava les mans sobre els pacients, majoritàriament dones, aquests patien crisis d'histèria amb convulsions, fins que els símptomes desapareixien completa o parcialment. Aquesta teoria, durant la seva primera etapa va ser acceptada arreu i va donar molta fama a Mesmer. Una fama, que no va tardar a minvar a marxes forçades unavegada va arribar a París, on el propi rei Lluís XVI es va mostrar escèptic cap als mètodes que aplicava Mesmer. Aquest escepticisme va fer tornar el metge amb el cap cot cap a Alemanya, perdent d'alguna manera, aquells deixebles que havia anat guanyant i deixant enrere aquella primera etapa. La teoria del magnetisme animal té un paper rellevant dins l'evolució de la psicoteràpia del s.XIX. Exactamentl'any 1784, un dels deixebles de Mesmer, Maxime de Puységur, practicant dels seus mètodes de forma altruista, va descobrir, fortuïtament com un dels seus pacients, en comptes de mostrar convulsions entrava en un trànsit hipnòtic. Durant aquest trànsit hipnòtic, el pacient era capaç de respondre a preguntes i obeir les ordes del propi Puységur. Una vegada el pacient despertava, aquest no...