història de l'art: Gòtic

ART GÒTIC:
10.1. REFERENTS HISTÒRICS.
Al segles XII la societat estava regida per la religió, el feudalisme i la monarquia. Durant aquest segle es va produir un creixement demogràfic, de l’agricultura i el comerç, que va derivar en un període d’expansió. Es donen croades i peregrinatges.
El període d’expansió va acabar al segle XIII, per donar pas a una etapa de prosperitat econòmica icomercial. Sorgiment de la burgesia per l’enriquiment mercantil.
Segle XIV la prosperitat econòmica i comercial acaba degut a la crisi de la Baixa Edat Mitjana: fam, guerres i epidèmies (Pesta Negra del 1348) baixada demogràfica i econòmica de les ciutats europees. La religió es va substituir per la fe, més humana i sentimental. Aquesta manera d’entendre la fe es va notar en la creació artística.
Inicide l’ Humanisme, moviment que veu el món d’una manera humana més individual i crítica pilars per al renaixement.
10.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.
El gòtic es va gestar a l’Illa de França (París i la seva rodalia) des d’on es va estendre per la resta d’Europa.
Tres cicles de l’arquitectura gòtica:
1) Període inicial segona meitat segle XII – inici segle XIII. Parteix del model romànic ievoluciona a les formes gòtiques.
2) Període clàssic o de plenitud segles XIII i XIV. Etapa clàssica i expansiva del gòtic.
3) Període final o flamíger segle XV – inici del XVI. Pèrdua de l’harmonia formal, substituïda per l’exuberància ornamental.
10.3. CARACTERISTIQUES GENERALS.
El terme gòtic s’utilitzava pejorativament, degut a que els artistes renaixentistes creien que semblava bàrbar ique provenia de les tribus godes (causa de la destrucció de l’Imperi Romà). “L’estil Gòtic” es va reivindicar al segle XIX.
Desenvolupament principal en l’àmbit urbà; molta arquitectura per cobrir les necessitats de les ciutats, sobretot catedrals amb molta lluminositat i espai per crear el lloc ideal per apropar-se a Déu proximitat entre divinitat i homes, també en pintura i arquitectura.
Enl’escultura i la pintura gòtica predomina el tema religiós, però amb els trets dels personatges més suaus i una major definició de les escenes i les figures, que són més naturalistes i més properes que al Romànic.
Amb l’aparició de la burgesia com a consumidor artístic, apareix també la temàtica profana.

10.4. ARQUITECTURA.
Catedral és l’edifici paradigmàtic.
Elements arquitectònics principals:
Edificismés alts i lluminosos per l’espiritualitat i les tècniques constructives, com l’arc apuntat i la volta de creueria (encreuament de dos arcs apuntats) que permet descarregar el pes i alliberar als murs de la funció de suport.
Possibilitat d’obrir finestrals que es van decorar amb vitralls de colors.
Alleugeriment del mur i grans espais  reforçament de l’estructura exterior amb arcbotants(contraforts en forma d’arcs per donar força a la nau central) i de contraforts.
La planta:
a) Tres o cinc naus, la central més alta i ampla.
b) Capçalera amb transsepte mes curt.
c) Girola circumdat de capelles radials.
L’alçat es divideix en:
a) arcades donen accés a les naus laterals.
b) trifori corredor d’arcuacions estretes, substitueix la tribuna romànica.
c) claristori cos superior definestrals, proporciona llum.
A l’exterior destaca la façana occidental amb una torre a cada costat i normalment ornamentada amb franges horitzontals superposades. A la part inferior de l’exterior destaquen les portalades, decorades amb escultures. Sobre el portals podem trobar un cos d’arcades, una rosassa i un trifori decorat amb escultures. Es repeteix a les façanes del transsepte.
Altres elements del’exterior: coberta a dues aigües (cobreix les voltes interiors), cimbori (a vegades corona el creuer), agulles i pinacles (piramidals o cònics, per coronar les torres), gablets (acabats en punta, funció de frontó) verticalitat.








Edificis religiosos:
Reforma de l’ordre del Cister al segle XII provoca pobresa i ascetisme. De la transició del Romànic al Gòtic va sorgir l’estil cistercenc...