Histologia vegetal

ESTUDI I DIFERENCIACIÓ DE TEIXITS DE DIFERENTS ÒRGANS VEGETALS A PARTIR DELS SEUS TALLS HISTOLÒGICS

Pol Andrés*, Departament de Bioquímica i Biotecnologia, Grup d’Investigació i de Recerca de Fisiologia Vegetal, Facultat d’Enologia de Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, Campus Sescelades, C/ Marcel·lí Domingo, s/n, 43007-Tarragona, Espanya. 97 7558976. pol_222@hotmail.com

RESUML’objectiu principal d’aquesta pràctica és l’estudi i diferenciació de les diferents estructures vegetals a nivell histològic d’algunes de les principals famílies de plantes; a partir de mostres transversals de teixits, extretes de cadascun dels principals òrgans de la planta. Per aconseguir les mostres de teixits visibles a nivell microscòpic es van a terme talls histològics transversals, mitjançant unmicròtom manual, una navalla histològica i un tros de pastanaga, usat com a estructura de subjecció dels òrgans a tallar. Finalment, una vegada obtingudes les mostres dels teixits es col·locaran en un portaobjectes amb una gota d’aigua i s’observaran a diferents augments.
PARAULES CLAU: Tall histològic, teixit, micròtom, òrgans vegetals.

INTRODUCCIÓ En aquesta pràctica, es pretén aconseguirdeterminar i diferenciar els diferents tipus de teixits existents en cadascun dels òrgans vegetals en diverses famílies de plantes. Per tal de fer-ho, s’han dut a terme talls histològics transversals, d’un gruix òptim de entre 50 µm i 80 µm que permetran observar de manera clara les estructures parenquimàtiques i els diferents vasos conductors de cadascun dels òrgans estudiats.

MATERIALS Per tald’aconseguir l’objectiu d’aquesta pràctica, és necessari l’ús de materials característics i específics per poder dur a terme la metodologia aplicada, com són el micròtom de mà i la navalla histològica, que juntament amb la pastanaga (Daucus carota) són necessaris per poder practicar els talls. Pel que fa als instruments necessaris per a l’observació dels talls es va utilitzar el microscopi i per amuntar les mostres es

van usar portaobjectes i cobreobjectes, juntament amb l’aigua destil·lada com a medi de suspensió. A l’hora d’escollir els òrgans a estudiar, es van triar alguns dels més representatius, com l’arrel de ravenissa (Diplotaxis erucoides), les fulles de pí (Pinus halepensis), romaní (Rosmarinus officinalis), el pecíol de gerani (Pelargonium sp.) i la tija de lletsó (Sonchusoleraceus).

Una vegada introduït el muntatge dins el micròtom, es pot procedir a fer els talls amb la navalla histològica. En el moment en que es comencin a fer els talls, s’ajustarà l’alçada del micròtom unes quantes micres, preferiblement entre 50 i 80 µm, i es tallarà acuradament amb la navalla de manera transversal. Repetint aquest procés fins a obtenir un elevat nombre de talls. Finalment, unavegada s’obtinguin tots els talls, de entre tots, s’escolliran els més prims, que es dipositaran en un portaobjectes amb una gota d’aigua destil·lada i es cobriran amb un cobreobjectes, obtenint com a resultat la preparació completa, que ja podrà ser observada al microscopi òptic.

MÈTODES Generalment, per a l’obtenció de talls histològics transversals dels diferents òrgans d’una planta (tiges,fulles, rels o pecíols) s’usa la següent metodologia: Inicialment, s’agafa una pastanaga i es talla longitudinalment per la meitat, procurant que el fragment tallat tingui un gruix proper, i mai superior al diàmetre del micròtom. Una vegada es té la pastanaga tallada en dues meitats, es talla un tros de l’òrgan que es vol estudiar, procurant que tingui una longitud no gaire superior o igual a ladel tros de pastanaga, i es col·loca en mig de les dues meitats. Una vegada es construeix aquesta estructura, es diposita a l’interior de l’orifici central del micròtom, baixant el nivell del micròtom al màxim, amb la intenció de que entri la major part de la pastanaga.

RESULTATS

PECÍOL DE GERANI A la figura següent (fig. 2.1) es pot observar el tall a nivell histològic del pecíol...