Historia contemporania de espanya i catalunya

TEMA INTRODUCTORI: segle XVIII.
Es marca el final de l’Antic Règim, concepte elaborat per la historiografia contemporània per referir-se a l’època anterior a la Revolució Francesa, és a dir, prèvia a la ruptura que marcà la implantació del liberalisme. Un dels primers en usar aquest terme fou Tocqueville.

L’Antic Règim està definit per no tenir unes dates concretes d’inici i final.Abraça part del món medieval (des de la implantació definitiva del feudalisme) i la totalitat de l’Edat Moderna (fins que es dissolen les últimes reminiscències del règim feudal). El feudalisme es transformà amb el temps, no va romandre estàtic durant tot l’Antic Règim; per exemple, es va veure afectat amb el canvi polític que va representar el Renaixement. Pel que fa al seu final, aquest es produí endiversos moments en funció dels llocs: a França, la Revolució Liberal s’inicià el 1789, però a Anglaterra ja s’havia produït amb anterioritat, i a Espanya, per contra, encara trigà tres dècades més en prendre forma.

Característiques de l’Antic Règim:
-Existència de grups privilegiats. Es tractava d’una societat tancada i dividida en grups o estaments, entre els quals no hi haviatransvasament de població. Cadascun d’aquests grups tenia els seus privilegis i deures ben definits per tal de marcar les diferències i desigualtats. Aquests estaments eren el clergat, la noblesa, el tercer estat (ciutadans no sotmesos a cap càrrega ni règim senyorial, lliures i amb un cert estatus econòmic) i la resta de la població.

-Pervivència de drets senyorials. Van variar al llarg de l’AnticRègim, tot i que alguns van arribar a desaparèixer al final d’aquest període. La seva extinció definitiva va estar en funció de la rapidesa amb que s’implantava el liberalisme. Al s. XVIII destacaven:
-Cens: pagament en metàl·lic a l’Església.
-Monopoli: dret senyorial que permetia al senyor implantar molins i forns al seu territori de manera exclusiva. Els habitants del senyoriu nopodien fundar-ne ni usar-ne d’altres.
-Banalitat: obligació d’utilitzar el molí del senyor.
-Tasca: impost similar al delme eclesiàstic, però es pagava al senyor.

-Sistema econòmic de base agrària. Es practicava una agricultura extensiva, és a dir, usava grans extensions de terreny amb una gran quantitat de mà d’obra; això no significa que fos una agricultura productiva, sinóque era de subsistència i autoconsum. Estava molt poc tecnificada: encara s’usaven la força de tracció animal i el guaret.
Els elements modernitzants començaren a introduir-se durant el s. XVIII; tot i així, només eren discutits i difosos entre un restringit sector de l’àmbit elitista, les Societats Econòmiques d’Amics del País. Aquestes societats eren clubs il·lustrats que estaven encontacte amb els sabers i coneixements científics, i eren formades per propietaris mitjans no sotmesos a cap senyoriu i amb certa capacitat econòmica. Els seus coneixements del camp i de les noves tècniques d’adob eren difosos mitjançant revistes especialitzades. La primera d’aquestes societats va sorgir a mitjans del s. XVIII al País Basc, i la més important de Catalunya era la de Tàrrega; només va serun fenomen del món rural del terç nord de la Península Ibèrica.

-Pervivència de drets comunals. Eren grans extensions de terres que formaven part del senyoriu del municipi i que era d’ús comú pels seus habitants. Es tractava de boscos i zones de pastura, de manera que proporcionaven aliment pels ramats dels habitants i llenya. Qualsevol pertorbació en la producció o l’ús dels drets comunalscomportava una crisi de subsistència, la qual donava lloc a moviments insurreccionals polítics i socials.

-Relacions de vassallatge. Van desaparèixer definitivament a mitjans del s. XVIII a Anglaterra, però es mantingué amb feblesa a l’àmbit mediterrani i amb tota vigència a l’Europa de l’Est.

-Diversos models de propietat de la terra:
-Terres senyorials: la majoria eren...