Historia contemporania

HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA COMPARADA II

1. UNIFICACIÓ ITALIANA
Situació política abans de la unificació
Des de la fi de l’Imperi Romà, la península itàlica estava dividida en 9 Estats i regnes independents o controlats per Àustria: Regne de Piemont-Sardenya, Llombardia, Veneto, Ducat de la Toscana, Parma, Mòdena, Regne de les dues Sicílies, Estats Pontificis i San Marino. Tots ells compartientan raça com un mateix passat històric.
Situació econòmica i demogràfica
Entre 1800 i 1850 augmenta dràsticament la població, concentrada majoritàriament al Regne de Sardenya, al de les dues Sicílies, Llombardia i Veneto. Durant aquest període es duen a terme una sèrie de canvis econòmics: augmenta la producció agrícola, els estats del nord impulsen noves tècniques de producció mentre que lazona central s’hi queda al marge, a partir de la dècada de 1830 el Piemont desenvolupa una important indústria tèxtil que ocupa a la majoria de la població, la comercialització de l’oli també agafa importància a les dues Sicílies, etc.
Situació social
Tot i que no es restableix del tot l’Antic Règim, la terra continua sent el centre de les jerarquies socials. Mentre al sud les grans propietatsencara són existents, als estats del centre i del nord la figura de la parceria és majoritària. Les condicions de vida dels camperols van millorant lentament. La noblesa té un paper social important, però mica a mica el va perdent, fent de la burgesia una força forta i amb centralitat política i social.
Situació cultural (il rissorgimento)
Importància dels estudiants i les facultats, així com dela premsa (difón ideals i democratitza i liberalitza el saber). El Romanticisme italià trenca amb les constants referències amb el passat romà. Sorgeix l’idea del rissorgimento (ressorgiment de la Itàlia unida), que defensava una identitat cultural i uns sentiments específicament italians. La literatura del rissorgimento compartia tres elements: la crítica dels règims estrangers, la celebració delgloriós passat italià i el testimoni del patiment i martiri del poble italià. L’obra lírica esdevé el gènere més popular, i serveix per fer ressò de les aspiracions nacionals . Els principals autors van ser Rossini, Bellini, Donizetti i Verdi. Aquest últim va compondre la música de l’obra Nabucco, que esdevingué un càntic patriòtic pel poble italià. Àustria, però, va censurar a la mesura que podiaqualsevol manifestació cultural pròpia del rissorgimento.
Sorgeixen tres apostes per la unificació:
* La neoguelfisme: planteja que el Papa (Pius XI) ha de ser qui lideri la confederació dels estats.
* La republicana: el màxim exponent n’és G.Mazzini, que funda l’any 1831 “La Jove Itàlia”.
* La monàrquica: el màxim representant és el Compte de Cavour, que aposta pel rei delPiemont i de la casa de Savoia.
Cronologia de la unificació
* 1848 fracàs de les revoltes del nord i de Roma.
* 1850 el Compta de Cavour entra al govern piemontès. Es proposa modernitzar el Piemont, promocionar els ports, trens i canals, suprimeix les duanes i busca un aliat fort (França).
* 1853-1856 s’aprofita la Guerra de Crimea, on el Piemont hi envia soldats, per internacionalitzar idonar a conèixer la causa italiana a les potències europees.
* 1858 els Pombiers (Piemont i França) pacten secretament contra Àustria.
* 1859 Piemont annexiona a Llombardia.
* 1860 Piemont annexiona a Parma, Mòdena i Toscana.
* Maig de 1860 Garibaldi empren l’expedició de les Mil Camises Vermelles, passant per Palerm i Nàpols i avançant cap a Roma.
* Octubre 1860 reunió entreGaribaldi i el rei de Teano Victor Emanuel II.
* Març 1861 Victor Emanuel és proclamat rei d’Itàlia. Es forma el primer govern pocs dies després. La capital del nou regne seria Torí, mentre que Roma, Laci i Veneto en quedaven al marge.
* 1866 Pacte secret entre Prússia i Itàlia que estableix la devolució dels territoris controlats per part d’Àustria al llarg de la península itàlica. Al...