historia de españa

HISTORIA 1
1. LA PREHISTORIA PENINSULAR
1.1. El paleolític peninsular
Els primers pobladors:
Supervivència: caça, pesca i recol·lecció de fruits
Nòmades (vivien d’avora els rius) seguint el ramat o les condicions climatològiques favorables.
Organització col·lectiva, vivint en petits grups sense jerarquització clara.

Paleolític inferior
800.000-90.000 a.c
Ja estava descobert el foc.Homo antecessor
Se n’han trobat estris com còdols
Jaciments importants: Atapuerca (burgos), Torralba i Ambrona (Soria) i Bolomor (Valencia).

Paleolític mitjà
90.000-35.000 a.c
Homo Neanderthalensis i Homo Sapiens. Vivien en coves o abrics.
S’han trobat moltes estris com raors, puntes o ganivets.
Jaciments importants: cova d’El Castillo(Cantabrià), Lezetxiki (País Basc), Peña Miel (LaRioja) i L’Arbreda (Girona).

Paleolític superior
35.000-5.000 a.c
Homo Sapiens
Especialització de les industries lítiques. Us de materials nous (os). Aparició d’art rupestre i art moble.
Jaciments importants: Tito Bustillo (Astúries), el Parpalló (Valencia) i Santimamiñe (Biscaia).
1.2. Les comunitats neolítiques
Cap a l’any 5.000 a.C
Va començar la producció d’aliments (agricultura iramaderia)
Elaboració de ceràmica i teixits
Sedentarisme a poblats amb la practica de la agricultura.

Neolític inicial
Assentaments a prop del Mediterrani (costa valenciana) en coves identificades per la ceràmica cardial (decorada amb petxines).
Neolític ple
Entre el 4º y el 3º mil·lenni a.c
Jaciments a terres fèrtils (planes) on es varen construir els poblats.
Element identificador:sepultures organitzades en necròpolis.

1.3. Les societats amb metal·lúrgia
Durant el 3º y 2º mil·lenni:
Metal·lúrgia del coure: els seus inicis es relacionen amb l’aparició del megalitisme.
S’hi van construir pobles emmurallats, destrals , punxons, punyals, ganivets de coure i un nou tipus de ceràmica en forma de campana invertida (vas campaniforme)
Jaciments: Los Millares (Almeria)

Cap al’any 1700 a.c:
Pas de la metal·lúrgia del coure a la del bronze.
Cultura talaiòtica de les Illes Balears: talaiots (torres de vigilància en el recinte emmurallat), taules (megàlits en forma de taula amb funció incerta) i navetes (recintes en forma de nau invertida amb finalitat funerària).
Jaciments: Illes Balears, i l’El Algar (Almeria).



Darreria del 2º mil·lenni a.c
Arriben a lescostes llevantines els fenicis grecs i cartaginesos.
Els pobles indoeuropeus entren a traves dels Pirineus i s’estableixen a Galicia i Astúries (cultura dels castres).
Es va difondre la metal·lúrgia del ferro i la escriptura.

Que van aportar els pobles colonitzadors?
Fenicis
Fi del s. XI. Fenicia (Entre Siria i Libia)
Gadir (cadis)
Alfabet i comerç

Grecs
Segle VIII
Emporio (Empúries)Girona, Maináke (Malaga)
Alfabet i comerç

Cartaginesos (fenicis de Cartago, Nord d’Africà)
S. VI-V
Ibusim (Eivissa), Cartago Nova (Cartagena) Murcia

Tartessos
Varen deixar constància de l’existència d’un poble situat entre Huelva i Sevilla i Cadis (Tartessos). Varen deixar magnífics tresos a El Carambolo, Sevilla.

2. El llegat romà
2.1. Els pobles preromans
Primeria segle V a.c Península dividida en dues zones culturals diferents.

Pobles ibers (turdetans, bastetans, edetans, laietans)
Ocupaven els territoris de les costes de l’est i del sud.
Contacte púnic i grec.
Economia agrícola (cereals, vinya i olivera) i plantes per a ús textil.
Els del sud: explotaven les mines i varen desenvolupar una metal·lúrgia important fabricant armes sobretot (falcata Iberica) i enl’orfebreria.
Tenien moneda pròpia.
Van desenvolupar l’escriptura (alfabet).
Jerarquia social.

Pobles celtes (vacceus, lusitans, carpetans, celtibers)
Ocupaven la resta de la península.
Trets culturals comuns als pobles indoeuropeus.
Economia rudimentària i autosuficient.
Comerç escàs.
Agricultura de cereals. Els del sistema central eren mes ramaders.
Metal·lúrgics experts (sobretot ferro...