Historia De La Estetica

Patricia Crespo Alonso

ESTETICA I TEORIA DE L'ART

PAC II
Descriu les idees d' Alberti i Leonardo sobre l'art i la bellesa.
En el Renaixement l'art va passar de ser una eina pedagògica per a la transmissió de creences
religioses a una forma de conèixer i explorar el mon.
Apareix la teorització sobre les arts visuals.
Gracies al suport teòric es possible concebre a les arts com valuosesen la producció de
coneixement.
Durant el Renaixement italià es va donar una gran apreciació a la pintura, la pintura estava
completament lligada a la condició mental de cada esser viu.
El màxim exponent d'aquesta execució serà Leonardo Da Vinci.
Leonardo da Vinci deia que l'objectiu de l'art es conèixer el mon visible, arribar a saber com i amb
quines lleis apareixen les diverses qualitats( formes, colors............ ).
Ciència i art es combinen completament.
Leonardo considera la necessitat de representar les coses tal i com som, sense embellir-les ni
arruïnar-los.
L’art és creació fantàstica i a la vegada creació de simulacres.
La bellesa per a Leonardo no te fondament místics o metafísics com és per als neoplatonicos es un
producte de la perfecció sensitiva del monvisible, la bellesa es troba en la raó matemàtica de la
perfecta proporció.
Sota la influencia d'aquests pensadors el concepte de l'art, artista i bellesa canvia i es converteix en
una de les activitats més nobles i elevades durant els segles que segueixen.
.
Per una part la pintura és la més noble de les arts. La musica es germana de la pintura. La pintura
sobrepassa totes les obres humanes per lasubtil especulació que està relacionat.
La pintura tracta de la filosofia natural, com la poesia tracta de la filosofia moral.
La pintura representa a la sensibilitat, con més veritat i certesa les obres de la naturalesa, de lo que
fan les paraules o les lletres, tot i que les lletres representen amb més veritat de lo que podria fer la
pintura. Però sempre direm que és més admirable aquellaciència que representa les obres de la
naturalesa, que la que només representa les obres de l’operador, es a dir, les obres dels homes, les
paraules, com ho fa la poesia i d’altre semblances que es manifesten per el llenguatge humà.
En relació a la escultura aquesta es menys intel·lectual que la pintura i manca de moltes de les seves
qualitats intrínseques.
En el Renaixement segons Leonardi elpintor lluita i competeix amb la Naturalesa que ha d'obrar
com un mirall, i la pintura per ell és produïa com una segona Naturalesa.
A l'artista se’l presenten dues possibilitats en la creació, la imitació de la naturalesa o la substitució
d'un ideal en la realitat.

329 : La pintura serveix a un sentit més digne que la poesia i reprodueix amb major veritat que el
poeta les figures de lesobres de la naturalesa; i aquestes son molt més dignes que les paraules, que
son obres humanes; per que mesura la mateixa proporció entre les obres dels homes i les de
naturalesa que la separa de l’home i els de la naturalesa que la separa de l’home de Deu. Es, per
consiguiente cosa més digna imitar les obres de la naturalesa amb veritats imatges dels fets, que
imitar amb paraules els fets iles paraules de l’home.
334: L’únic ofici del poeta consisteix en fingir paraules de persones que parlen unes amb d’altres i
nomes aquestes paraules ofereixen al sentit de l’oïda com a naturals, doncs ho son en si en quant a
creacions de la veu humana. En tota la resta dels casos, els pintors ho superen.
340. La pintura és una poesia que es veu sense escoltar-la; i la poesia és una pintura ques’escolta i
no es veu, son doncs, aquestes dues poesies, o si el preferiu, dues pintures que utilitzen dos sentits
diferents per arribar a la nostra intel·ligència. Per que si una i una altra son pintura, passaran al
comú sentit mitjançant el sentit més noble que l’ull; i si una i d’altra son poesia hauran de passar pel
sentit menys noble que l’ull, i si una i altra son poesia, hauran de...