Historia De La Farmacia Apunts

TEMA 1: ÈPOCA PRETÈCNICA, LA FARMÀCIA SIMBÒLICA.
A la farmàcia simbólica CONCEPCIÓ MÀGICO-RELIGIOSA.la natura no proporciona la totalitat de les dades per explicar la malaltia i curarla. Tenien una visió sagrada del món, amb forces sobrenaturals, deus, espiritus, demonis, etc. Tot té alma, els morts conserven la seva influencia i no predomina el racionalisme si no la creença.
La trobem a totesles grans societats (com per exemple els indios kuna) anteriors a les grans civilitzacions com Egipte, Mesopotamia, India, etc. Encara avui en dia sobreviu a les comunitats indigenes i les societats que encara es guien pels criteris simbòlics.
Per ells estaven aturats en el temps “año cero”, i hi havia un colectivisme, per tant una ausencia d’individualisme i un predomini del grup “nosaltres”.Existeixen forces protectores, malèfiques, tótems i tabus.
Els encarregats de la salut eren els CHAMANS (bruixot, mag ensissador, sacerdot…), qui no només actuava com a metge o farmacèutic de la tribu, si nó que també era l’expert que es relacionava amb les forces espirituals. El chaman es formaba juntament amb un altre chaman, de vegades sel consideraba com a tal per haver sobreviscut a un raig oper les seves visions sobre el més enllà. El chaman diagnostica, presciu, prepara i opera.
El chaman atrubuia propietats curatives a les plantes i les escollia per empirisme o per la teoria dels señals o de les signatures: tot depenia del color, del sabor, de la forma… per exemple si una planta era vermella es creia que tenia afinitat per la sang, i si una planta era groga es creia que teniaafinitat per la orina. Utilitzava formes farmacèutiques rudimentàries com el morter. Era temut, podia fer el bé o el mal i era qui controlava la tribu. Els excipients naturals que utilitza són l’aigua, la orina, la sang la llet i les fruites.
Les plantes més importants de l’època arcaica van ser el ginseng, la mandrágora i el pellot, les quals tenien forma d’home (antropomorfes), i les quals tambéeren escollides a través de la teoria de les señals per curar gairebé totes les malalties (panaceas capaç de curar-ho tot). La mandrágora va ser la més important, la qual va ser utilitzada a tota l’època arcaica. Planta utilitzada a la homeopatía simbólica (guarir per semblants, per tant guarir a l’home ja que tenia forma d’home), creien que tenia màgia guaridora que la perdia quan l’home latocava. Per tornar a recuperar aquesta màgia guaridora agafaven un gos amb molta gana lligat a una mandrágora enganxada al terra posant-li menjar a l’altre costat, de manera que el gos sortia corrent i arrancava la madràgora. Per últim el gos era sacrificat.
La recol·lectaven amb el vent que no venia de cara, i amb una espasa realitzaven tres cercles mirant a ponent. A més, era considerada unafrodisíac (augmentava el desig sexual), però en realitat era una planta tòxica que produia alucinacions.
Hi havien molts mites al seu voltant, com per exemple que al ser recolectada emitia un crit que era capaç de tornar bojos o matar als homes, o que provenia del semen d’un home ahorcat o aplastat per rodes.
S’administrava per via nasal, oral, genital i anal.
CAUSES DE LES ENFERMETATS.
Principalment hihavien dos causes per les quals s’enfermava:
Per contaminació material, brutícia, alguna cosa que embruta i per tant enferma i que penetra per la pell i converteix en impur al malalt. El seu tractament eren cerimònies de neteja, de catarsis o purificació, aigua bendita o el foc (element purificador).
Per irrupció d’una energía maléfica patògena: hi havia dos opcions, bloquejar aquesta energía ambamulets i talismans o per exemple substituint la persona per un cadáver per a que el demoni pensés que era mort i fugís, o bé si ja es pateix la malaltia expulsar-la a través de mecanismes transferencials o expulsatoris.
Els mecanismes transferencials eren tres: de persona a persona, de persona al terra o de persona a animal. També es podia fer a través d’un mirall amb la seva propia imatge....