Historia de la Psicologia Comentario de Texto Descartes

Història de la Psicologia

La consciència de l’amor: causa sensitiva de l’amor com a fenomen psíquic

1-CONTEXTUALITZACIÓ
El text que tenim data del segle XVII, coincideix amb el final de l'època del Renaixement,
per tant, ens trobem en una societat que ha deixat substituït el Teocentrisme medieval
( considerar a Déu el centre de l'Univers ) per l'Antropocentrisme ( considerar l'Homecom a
centre de l'Univers ). Així doncs, mentre que a l'època medieval la vida girava entorn de Déu,
l'Humanisme Renaixentista porta un canvi de mentalitat que estableix l'Home com a centre de
l'interès intel·lectual de la societat.
Ens trobem en una època marcada per diversos successos que van provocar un gran canvi
social en molts aspectes: creixement de ciutats, descobriments geogràfics, eldesenvolupament de la burgesia, les guerres de religió, etc. Aquests fets van arribar a portar a
la persecució de científics i intel·lectuals en un intent de recuperar la confiança i la fe en la raó
humana.
En referència a les obres de Descartes, la més important és “El discurs del Métode”, però
aquest no va ser publicat quan el va escriure, en 1637, per por a represàlies de l'Església, sinóuns deu anys més tard. (Cagigas, A (2002))
La filosofia de René Descartes es basa en el racionalisme i el dualisme de cos i ment. El
cos funciona com una cosa mecànica i és una característica que les persones tenen en comú
amb els animals, seguint així amb les idees de Servet i Harvey.
En canvi, l'ànima, la ment o la raó (per a ell són termes sinònims) és un atribut totalment
humà, i ésallò que ens lliga al diví. (Cagigas, A (2002))
Una de les frases més conegudes de Descartes és el “cogito ergo sum” en català “penso doncs
existeixo”. Amb aquesta afirmació vol fer-nos entendre que l'única cosa de la qual no
podem dubtar és de la pròpia existència, però hem de dubtar de tot el que ens rodeja, ja
que pot ser una falsa creació de la nostra ment. De manera que, l’autor creu que laraó és
l'únic mecanisme que tenim per a poder arribar cap al coneixement, doncs els sentits no són
fiables.
En aquest aspecte, trobem similituds amb Plató (427 a.C -347 a.C) i la seva idea de la Veritat.
Un dels propòsits que Plató considera que s'ha d'aconseguir a la vida, junt amb el Bé i la
Bellesa, és la Veritat.
“Las pasiones del Alma”, obra a la qual pertany el text que hem d'analitzar,sorgeix d'una
abundant correspondència entre Descartes i la princesa Elizabeth de Bohemia, en la qual
Descartes aprofundeix sobre la moral i les seves opinions polítiques. Indicar un petit tret
d’aquesta obra, ja que es considera la última obra publicada en vida de l’autor.
Com podem observar en aquest fragment de l'obra, Descartes ens vol fer veure que podem
arribar a obtenir majorsatisfacció i felicitat seguint la virtut (la raó) que no pas deixant
que les passions (el cos) ens domini.
“Nuestra alma (...) sólo necesita seguir exactamente la virtud, pues todo el que haya vivido de
tal modo que su conciencia no pueda reprocharle que haya dejado nunca de hacer todo lo que
ha juzgado lo mejor (que es lo que llamamos aquí seguir la virtud), recibe una satisfacción tan
poderosapara hacerle feliz que ni los más violentos esfuerzos de las pasiones tienen jamás
bastante poder para turbar la tranquilidad de su alma”.
[Descartes, R. (1649). Pasiones del alma.]


2- ÁNALISI I DISCUSSIÓ DEL TEXT
Com hem comentat amb anterioritat, la filosofia cartesiana es basa en un dualisme substancial
que veiem reforçat en aquest text.
Efectivament, per Descartes, a part de lasubstància divina, que és única i infinita, distingeix
també entre dues substàncies finites. D’una banda, les substàncies pensants o ments, i
per l'altre, les substàncies extenses o cossos. Les substàncies pensants estan caracteritzades
pel pensament en canvi els cossos per l'extensió.
Així doncs, si el pensament ens separa de la resta d'animals, la matèria (el cos) ens uneix a
elles. Som matèria,...