Historia del derecho

Carlos Sánchez Aguado

Montserrat Bajet

Primer de Dret UPF

Segon Trimestre 2004-2005
Índex

Part I: El dret romà a la península i la monarquia visigoda

1.- Les fonts de producció del dret romà 2

2.- El dret romà a la Península 8

3.- El regne dels gots a la Península 12

Part II: Les monarquies cristianes medievals

4.- El pensament jurídic 16

5.- La Corona deCastella i la recepció del dret comú 22

6.- La Corona d’Aragó i els seus ordenaments jurídics 27
Part I: El dret romà a la península i la monarquia visigoda

1.- Les fonts de producció del dret romà

1.1 L’època primitiva
En l’època primitiva Roma era una ciutat estat (que era el que predominava a les costes mediterrànies), és a dir, era una ciutat que es governava a si mateixa i que nodepenia de ningú. Aquestes ciutats es podien governar per diferents sistemes, i a Roma el sistema polític era la Monarquia, la màxima figura política de la qual era el Rex, que estava aconsellat pels Sacerdots i pel Senat (Era una monarquia de caràcter més be autoritari). Pel que fa a l’organització social, en aquell període calia distingir entre els patricis (pares de la ciutat, llinatgeconegut...) i els plebeus (provinents de les primeres conquestes d’aquesta polis).

El dret en l’època primitiva estava vinculat a la religió, és a dir unit per sempre a aquesta. Per entendre aquesta vinculació cal explicar certs aspectes:
- El fas, és a dir, tots aquells actes que no transgredien l’ordre diví, que no ofenien als deus, i per tant eren les accions permeses.
- El nefas, que erenels actes que transgredien l’ordre diví. Si aquests eren realitzats podien causar la ira dels deus, que es transformaria en càstigs sobre el poble.
- El ius, que consistia en totes les accions volgudes pels deus, però que a més a més, els homes les consideraven justes[1].

Si parlem de l’origen del dret romà, diem que aquest prové dels Mores Maiorum o els costums. Aquests són normesheretades dels avantpassats, reconegudes i acceptades, i que es transmetien de generació en generació. A més dels costums, també eren transmesos ritus o litúrgies, que eren uns actes que tenien la capacitat de fer passar a un individu d’una situació jurídica a una altra. El contingut dels costums era la situació jurídica de les persones, les relacions entre les persones, les relacions de poder (possessió,propietat...).

El dret el guardaven els sacerdots, en particular els Pontífexs (que es consideraven un pont entre els deus i els homes). Aquests monopolitzaven els costums, i quan sorgia un conflicte es recorria a ells, que interpretaven els reglaments (el poble i el rei no controlaven el dret). El paper del rei respecte al dret es centrava en el procés. El monarca no dictava sentencies, sinóque quan el dret era violat tenia la obligació de restaurar-lo, i aleshores es produïa l’enfrontament entre les parts davant del monarca, i després davant del jutge.

Al principi d’aquesta època, durant el segle V aC, els plebeus es sentien discriminats davant dels patricis (ja que no tenien drets ni deures). D’altra banda, quan la ciutat era atacada, els patricis recorrien als plebeus perdefensar-la. Després de la conjura de Valentino, els drets entre patricis i plebeus es van equiparar, però per dur a terme aquesta equiparació va ser necessària la creació d’una nova situació jurídica, mitjançant una comissió de deu persones que van escriure el dret consuetudinari, i que el publicaren al fòrum. Això comporta la desaparició del secret, que es complementa amb les Lleis de les XII Taules,publicades l’any 451 i 450 aC. Aquestes lleis acaben amb el monopoli del col·legi de pontífexs sobre les lleis i així es produeix certa desvinculació de les lleis i la religió. A més, es produeixi una secularització del dret, ja que passa de les mans eclesiàstiques a les civils.

1.2 La República (367 aC – 27 aC)
Les convulsions sorgides entre el poble donen pas a la República (que rep...