Historia Social

Moviment de l'ingrés senyorial
a Catalunya (1770-1835)
Els arrendaments de la casa de Medinaceli

per Montserrat Caminal, Estehan Canales,
Angels Sola i 7aume Torras

Aquest article, que recull i prolonga treballs precedents dels autors,' vol
contribuir amb informacions noves a l'estudi de la renda feudal a Catalunya
durant el període immediatament anterior a l'abolició de lesinstitucions que
n'eren el suporto El seu objecte concret és l'establiment d'una serie que reflecteixi la tendencia i les fluctuacions de l'ingrés que la propietat feudal proporcionava als seus titulars. Ens adonem de les limitacions d'aquest indicador: radicalment (üversa del benefici capitalista, la renda feudal és irreductible a una quota de la qual puguin predicar-se tendencies significatives per
totl'espai d'una formació social. Hem cregut, de tota manera, que l'índex que
proposem pot fer servei en el context deIs problemes que discuteix la historiografía referida al període esmentat, i aixo per la representativitat de la
documentació amb que l'hem construit -la relativa als ingressos del principal
senyor de Catalunya, el duc de Medinaceli.
Des del 1660, pel casament de Caterina d'AragóFole de Cardona i Córdoba amb Juan Francisco de la Cerda, duc de Medinaceli, havia passat a aquesta casa castellana un extens patrimoni que a Catalunya comprenia, a més del
ducat de Cardona, els comtats de Prades í d'Empúries, el marquesat de Pallars
i el vescomtat de Vilamur, les baroníes de Juneda, d'Arbeca, d'Enten~a i de
la Conca d'Odena, i d'altres estats. El 1722, en casar-se amb LuisAntonio
Fernández de Córdoba Fole de Cardona y Spínola, duc de Medinaceli í de Cardona, Teresa de Monteada aporta a aquest patrimoni el marquesat d'Aitona,
el comtat d'Osona, els vescomtats de Cabrera iBas, les baroníes de Caldes i
Llagostera í de la Llacuna, i més drets a d'altres territoris.1
1. Que, concretament, s6n eb segiients: la comunicaci6 sobre Fuentes y metodología
para el estudio delrégimen señorial en Cataluña durante el siglo XVIII, presentada per
Montserrat Caminal, Esteban Canales i Jaume Torras al II Simposio sobre el P. Feijoo y su
Siglo, celebrat a la Universidad de Oviedo l'octubre de 1976; la comunicaci6 Sobre la renta
señorial en Cataluña a fines del siglo XVIII presentada por Jaume Torras al Seminario de
Historia Agraria organitzat a Madrid per la Fundaci6Joan March el mar!; de 1977; i la tesi
de doctorat Vélite barcelonina a mit;an segle XIX presentada el setembre del 1977 per
Angels Sola a la Facultat de Geografía i Historia de la Universitat de Barcelona.
2. Cf. Armand DE FLUVIA, Vinculación catalana de la casa ducal de Medinaceli, a
«Castillos de España», 2a. epoca, núm. 5, ps. 15-21. També, a la Gran enciclopedia catalana,
els articles«comtat de Cardona», vol. 4, 1973, p. 400 i «marquesat d'Aitona», vol. 1, 1969,
p.354.

52

M. CAMINAL, E. CANALES, A. SOLA 1 J. TORRAS

* * *
A la Catalunya del segle XVIII era general la practica d'arrendar la percepció dels drets feudals, i a través de la documentació notarial que aixo originava pot coneixer-se'n la utilitat economica per als senyors. Aprofitant una
referencia de P.Vilar,3hem treballat a l'arxiu notarial de Barcelona amb
els manuals que des del 1767 i fins al 1801 dedica Joaquim Tos Brossa ide
Masdovelles als afers relacionats amb la gestió deIs patrimonis de Cardona i
d'Aitona • -entre els quals l'arrendament de drets. Des del 1801 Ignasi Lluch
succeí Tos en aquesta funció de notari quasi exclusiu de la comptadoria deIs
Medinacelí a Barcelona: no hem pogut,pero, trobar els manuals corresponents. Hem completat la serie gracies als resums de les escriptures notarials
que es consignaven als llibres del registre barceloní d'hipoteques; s poc explícits, contenen, pero, la informació basica (data, import, adjudicatari i fiadors) sobre l'arrendament d'uns lots dedrets ja detallats als manuals de Tos.
Pel que en sabem; el procediment d'adjudicacióera...