Hola


GEOGRAFIA TEMA 5

De l’economia de subsistencia a l’economia de mercat
Es va iniciar un procés de canvi ja que van començar a utilitzar noves tècniques com la rotació triennal, la introducció de nous conreus... Fets que van permetre augmentar la producció i aprofitant que els productes havien pujat de preu, en podien sortir molt beneficiats. Van iniciar una concentració de capital queposteriorment invertirien en la indústria.
Per molt que la producció augmentava, la indústria va arruïnar a molts dels petits artesans rurals.
Els pagesos van deixar de fer-se vestits, mobles i estris. Per dur a terme aquest canvi i utilitzar noves tècniques, havien d’assolir els diners necessaris. Fet que va comportar que només podien aconseguir-ho mitjançant els intercanvis. Van començar autilitzar l’economia de mercat. Es van convertir en pagesos compradors i venedors.
Com que l’agricultor és qui conrea els productes i qui guanyarà els diners, ha de saber quins en són els més desitjats i amb quins augmenta la demanda, el seu preu, i doncs com a conseqüència, el seu benefici.
També cal destacar, que quanta més demanda, millor es seguiran fent les coses per què les seves qualitats devida no canviïn, i doncs comença a comprar béns al mercat que li proporcionin millores a les terres i doncs una productivitat més elevada.
Amb això, es va abandonar l’agricultura de subsistència.




La capitalització del camp
Primer de tot, l’agricultura es basava en la terra i el treball. Més cap a finals del segle XIX, van dur a terme un procés de capitalització als camps per tald’elevar la producció mitjançant maquinària més desenvolupada. Al necessitar mà d’obra a les indústries, i amb les facilitats dels ferrocarrils, es va produir un èxode rural. Al camp també rebien crèdits i subvencions per a tirar endavant el seu menjar de cada dia, tot i que molt exigits pels mercats.
Població rural i agrària
A causa de canviar la mà d’obra per màquines, la feina al camp va canviarmolt. Es va anar produint un èxode urbà.
Es concentra població urbana, en zones rurals. Llavors es fa la distinció entre: població rural (població que es dedica al servei secundari o terciari) i la població agrària (aquells que treballen en l’agricultura o ramaderia, sector primari).
Tot i això cal destacar que es va produir una taxa elevada de la població activa agrària però sobretot en elsjoves (d’ entre 16 i 40 anys). Encara que gràcies a les mecanitzacions, els majors també hi continuaven.
Finalment, van ser les persones d’una més elevada edat que van continuar treballant els camps, i els més joves van fer un èxode cap a la ciutat per dedicar-se a la construcció o als serveis o també podia fer augmentar l’atur urbà. També va afectar a zones rurals allunyades: espai ruralprofund.
El treball agrari a Espanya
S’inicia una ajuda de la família als propietaris que treballen les terres, un assalariat fix o d’uns quants.
Cal destacar que les dones pageses, a més de tenir el seu càrrec a les feines domèstiques, també treballaven al camp i feien anar els tractors.

Es podria dir que eren tasques d’ajuda familiar a temps parcials, les quals significava dur a terme variestasques relacionades tant amb el camp, com amb les indústries o els serveis, i d’aquesta manera assolien altres sous.
Sorgien treballadors eventuals, com els que recullen taronges a la Comunitat Valenciana, o fruita entre Girona i Lleida, o les maduixes de Huelva.
Són normalment immigrants o dones, els quals ofereixen mà d’obra a preus regalats.
Procedeixen molts d’ells del Marroc, Romania,Colòmbia...
La terra i l’estructura de les explotacions agràries
Es distingeixen entre: grans explotacions, mitjanes explotacions i petites explotacions.
1. Grans explotacions.
Els latifundis són explotacions de grans dimensions (més de 100 ha) on es practica l’agricultura extensiva. Aquella que utilitza la capitalització i poca mà d’obra i ho fa a grans dimensions. En llocs com: Extremadura,...