Hola

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993)

Inicia la seva producció poètica a la postguerra. Membre de la mateixa generació que Josep Maria Llompart, Blai Bonet o Gabriel Ferrater, ho fa des de la perifèria literària que era la València d'aleshores i al voltant dels cenacles on s'aplegaven Xavier Casp, Joan Fuster i altres membres de l'incipient catalanisme valencià de larepresa.

Era un jove periodista amb vocació de poeta que escrivia versos i versos, infatigable, i alguna vegada els publicava: Ciutat a cau d'orella, editat a València el 1953, fou el primer dels quatre poemaris que van veure la llum durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta.

EL POETA

En la variada gamma temàtica i tonal de la seva lírica, un dels valors més incontestables ésl'assoliment d'aquesta imatge de dignitat personal i civil. En això és un clar deutor de Carles Riba, sobretot el Riba de les Elegies de Bierville, i escriu, també, des d'un exili: des d'un exili interior, nacional i de classe. Des d'aquestes coordenades d'origen, la seva escriptura basteix l'amarga dignitat d'una columna de temple desposseïda. Amb fortes diferències, això sí: per exemple, Estellés és moltmenys selectiu, menys depurador envers l'anècdota. La seva malla lírica deixa passar tot de detalls descriptius, els personatges típics d'un quadre d'època, molts esdeveniments quotidians. L'elegia esdevé, així, crònica social. I el periodista -el testimoni de la microhistòria- hi treu el cap. Davant l'espectacle de la postguerra, de la misèria i les repressions de tota mena, Estellés palesa elseu tarannà de cronista apassionat, escassament estilitzador, i fa un inventari dels personatges i els esdeveniments que constitueixen aquell món.

VALORACIÓ DE LA SEVA OBRA POÈTICA

Quant al tractament de la llengua catalana, expressava Fuster sobre les dificultats d'interpretació dels matisos dialectalitzants més enllà del marc local o regional: fins i tot l'arrel localista del vers estellesià-des del dialectalisme al recurs reiterat als topònims- en va ser factor d'eficàcia poètica.

El poeta apareix així com "un entre tants", com "la veu d'un poble" en marxa, alhora que com a individu concret que viu en la seva circumstància personal el drama col·lectiu de la postguerra i d'un país condemnat a la travessia del desert.

Castellet i Molas diuen: [op cit pp 172], valoren la sevapoesia com:

• Gran poder evocador de la realitat quotidiana
• Cert sentit de l’humor
• Densa càrrega humana
• Curiosa i divertida vocació per adaptar a certes fórmules tradicionals, els temes del seu temps

EL DEFINEIXEN com un dels poetes morals, però a través dels seus versos busca una sortida que ha de satisfer una inquietud encara poc formulada en els poemes anteriors a1955.

Enric Bou en el seu estudi “La poesia” dins Història de la literatura catalana, (1987), vol 10 de Riquer, comas i Molas, ed. Ariel, Barcelona, descriu la seva poètica i la defineix com:

• Poesia escrita d’una manera visceral per una necessitat expressiva que el mena a intervenir en el món a través de la paraula amb la qual assaja una ordenació de la seva experiència
• Laseva és una veu traumatitzada que parla apressadament, amb por de no poder dir-ho tot, sense gaire temps per a la reelaboració i la reflexió
• Recurs deliberat i constant de la realitat i l’ús de la sinceritat
• Apropiació de la literatura –la poesia- per tal de difondre un llegat personal, íntim que compartit, en confessió franca, transcendeix el nivell anecdòtic i adquireix un valoruniversal
• Estellés esdevé una veu que des de València realitza una molt valuosa aportació original a la literatura en llengua catalana
• Les seves influències arranquen d’aquells que a ell li semblen poetes grans, des de la tradició local, fins als grans noms de la poesia universal (Ovidi, Virgilio, Horaci, Catul) o poetes de tradició simbolista amb un peu a l’avantguarda: César...