humanització

L’HOMINITZACIÓ
L’hominització és el procés evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats, que, partint d’un avantpassat comú de l’ésser humà i altres grans simis com el goril·la, el ximpanzé… Fins arribar al ésser humà actual.
Per tant, consisteix en una branca evolutiva actualment representada per una única espècie, Homo sapiens, però que en el decurs del temps s'hadiversificat, donant formes que s'extingiren i altres que anaren canviant pels mecanismes biològics de l'evolució.

L’APARICIÓ DELS PRIMATS
Des de fa 225 Ma, i 61 Ma, els rèptils van ocupar una gran part dels nínxols ecològics i els dinosaures dominaven la majoria dels ecosistemes. Durant aquets anys també van aparèixer mamífers, aus, i angiospermes i el desenvolupament d’aquest van afavorirdesenvolupament dels mamífers.
En el últim període d’aquesta era va aparèixer el primer primat, a partir dels primers mamífers insectívors. Al final del mesozoic es va produir una extinció massiva que va afectar als grans rèptils. Els nínxols ecològics que ocupaven van quedar lliures i van poder ser ocupats pels organismes supervivents, especialment els mamífers.
El gènere més conegut entre els primershominoides és el procònsol.

L’ hominització va dur a terme diferents processos ; el biològic i el cultural.


















La paleoantropologia és la branca de l'antropologia física que s'ocupa de l'estudi de l'evolució humana i els seus avantpassats fòssils, en altres paraules dels homínids antics. De vegades, també pot ser coneguda com paleontologia humana.
Gràcies aaquets fòssils trobats, s’han pogut trobar l’existència de diferents organismes de l’antiguitat. Com per exemple :


L’home del mil·lenni (Orrorin tugenensis) : la seva situació dins de l’arbre evolutiu del ésser humà no està gaire clara, els seus descobridors defensen que es tracta d’un ancestre directe dels humans però d’altres no comparteixen la mateixa opinió i els situa més propers alsximpanzés.
L’home de Toumai (Sahekanthropus tchadensis): les seves restes podrien ser les d’un dels últims ancestres comuns amb els ximpanzés, o les d’un dels primers organismes de la línea evolutiva de la qual l’ésser humà és l’únic representant actual.

Les restes d’organismes que van des de l’home de Toumai fins els primers representants del gènere homo s’inclouen dintre dels autralopitecins,entre d’altres com Arditithecus, Paranthropus i Australopithecus (aquest últim és el més abundant).

Ardipithecus, és el nom del gènere on es troben homínids més antics que els australopithecus. El seu principal representant és l’ardipithecus ramidus. Considerats en alguns casos dintre dels generes Australopithecus, es diferencien d’aquets per tenir una estructura més robusta. Per aquesta raótambé se’ls anomena australopitecins robustos per diferenciar-los dels australopithecus, o australopitecins gràcils.



Els australopitecs (Australopithecus)

El gènere Australopithecus va aparèixer fa uns 4,2 Ma. Entre les moltes espècies que el formen es creu que deu estar l’ancestre de l’esser humà actual.
Les restes trobades, indiquen que eren bípedes i que les seves mans eren capacesd’una prensió de precisió rudimentària, ja que l’oposabilitat del polze no era completa. Malgrat això s’ha trobat una indústria lítica (producció de pedra) grollera. La seva dieta era fonamentalment vegetariana, amb algunes aportacions de carn que podrien provenir de la caça. Podrien haver presentat un llenguatge molt rudimentari, semblant al que actualment mostren els ximpanzés.

• Australopithecusanamensis: l’espècie més antiga dels australopitecs va viure en un període que es troba entre 4,2 i els 4 Ma. L’aspecte general és més primitiu que el de la resta de membres del seu gènere, ja que és l’espècie que presenta un mentó desplaçat més endarrere i unes dents molt grans, però ho són menys que l’Ardipithecus ramidus.

• Australopithecus afensis: els australopithecus aferensis van...