Impacte ambiental especies invasores

1.- Primera part: precedents i marc teòric de la intervenció

1. L’impacta natural, social i econòmic de les espècies invasores al Delta de l’Ebre.
Els fluxos migratoris de les persones han portat associat, un desplaçament d’altres éssers vius que han afectat la naturalesa des de sempre. En alguns casos l’adaptació a l’entorn d’espècies naturals d’altres hàbitats, ha esdevingut un recurs queha contribuït a la millora econòmica i al benestar de la nostra societat. Podem considerar que la nostra alimentació per exemple, és basa en el consum d’espècies vegetals i animals invasores que van ser introduïdes en la nostra producció agrícola procedents d’altres nínxols ecològics. L’impacte en la naturalesa d’espècies d’altres hàbitats no ha estat però sempre positiu. Parlem d’impactenegatiu quan la introducció d’espècies invasores son la principal causa de desaparició de plantes i animals. Són cada cop més les espècies que troben un medi apropiat per subsistir fora de les seves àrees naturals, perjudicant, a vegades de forma irreversible, els éssers vius autòctons. Les espècies invasores s’han convertit en una part important del canvi ambiental global. Moltes plantes i animalshan arribat, per causes accidentals o comercials, a zones molt allunyades del seu hàbitat natural.
L’ecosistema del riu Ebre, no queda al marge d’aquest fenòmen. Des de la introducció als pantà de Mequinenza de la Carpa americana fins a l’últim fenòmen que ha provocat la invasió de les llacunes del Delta pel cargol Poma, moltes han estat les espècies que de forma negativa s’han adaptat al’ecosistema del riu. Si bé hi ha moltes més, tant vegetals com animals, les mes conegudes i que mes perjudicis estan causant en l’hàbitat de l’Ebre son:
- El musclo zebra: Originari dels mars Negre i Caspi. És un musclo d’aigua dolça que viatja adherint-se al casc de les embarcacions. Prolifera de forma descontrolada i massiva, i pot arribar a cobrir totalment els llits dels rius i a cegar lesinfraestructures hidràuliques (canonades de reg i abastiment). Produeix greus pèrdues d’hàbitat i d’espècies de flora i fauna, a més de danys
- El cranc roig americà : És una de les majors plagues dels nostres rius. Es va introduir el 1974 per a repoblar els rius i a poc a poc ha provocat l’extinció de l’espècie autòctona. Es troba al llarg de les riberes, en les quals desenvolupa la seva labor de sapai mina, perforant tota l’àrea, cosa que provoca despreniments i varia l’orografia natural de les vores. S’ha convertit en un problema greu per als cultius d’arròs del delta de l’Ebre perquè la biomassa dels crancs pot arribar a ser de 500 quilograms per hectàrea, i devorar els brots d’aquesta planta.
- El Silur: Peix introduït a l’Ebre pel pescador i ictiòleg Alemany R. Lorkowsky amb lasuposada intenció de lluitar contra la proliferació de carpa americana., s’ha reproduït excepcionalment desplaçant les espècies autòctones del seu nínxol ecològic.
- El cargol Poma: L’última de les espècies invasores. Un cargol d’ús ornamental en aquaris domèstics. Ha invaït els camps d’arròs ocasionant greus minves en la producció d’aquest cereal. La seva extensió imparable és una amenaça pel riuEbre..
Tot i l’impacte ecològic negatiu i irreversible que suposa la destrucció d’espècies autòctones, cal escoltar les veus que defensen els efectes econòmics positius que en la regió de l’Ebre ha tingut la introducció d’algunes d’aquestes espècies. És el cas del Silur, que des que fou introduït als any 70, forma part de la cultura de la pesca al riu Ebre. Les pràctica de la pesca d’aquestsexemplars, que poden arribà a fer 3 mts de llargada , és un dels principals atractius turístics de les comarques del nord de l’Ebre. Amb quin dret es podria demanar la extinció del Silur quan aquest és un factor de riquesa per aquests pobles en regressió econòmica ? Així doncs, tot i que la biodiversitat a nivell d’espècie i ecosistema es vegi perjudicada per invasions biològiques no es pot...