Influències en John Stuart Mill

INFLUÈNCIES EN JOHN STUART MILL
John Stuart Mill (1806-1873) és un filòsof anglès (el més important del s.XIX) que segueix amb la línia britànica d’empirisme clàssic (de Locke, Hume i Hobbes) i utilitarisme (sent un dels màxims exponents del segon). És educat pel seu pare (James Mill), amic i deixeble de Bentham que fundà l’utilitarisme. Aquests, com a seguidors del corrent conductista de lapsicologia, consideraven que la conducta i els interessos personals venen determinats, no per una naturalesa innata al subjecte, sinó pel seu entorn; així, defensaven que el caràcter d’una persona no depèn dels seus gustos o interessos personals sinó del l’educació que li és inculcada des de que és petit. Es pot dir que, en certa manera, utilitzaren al jove Mill com a demostració d’aquesta teoria.És per això que, als tres anys, comença a estudiar grec; als sis, llatí; als dotze, havia llegit –entre altres– a Plató i a David Ricardo, havia estudiat lògica i economia, i era capaç de discutir amb el seu pare les idees bàsiques de la teoria econòmica i política. Això fa d’ell un home amb gran intel·ligència racional però molt poca intel·ligència emocional.
A més de determinar totalment en elseu caràcter, aquesta educació deixa en ell unes bases utilitaristes indiscutibles. Es convertirà en un defensor d’aquest, i desenvoluparà les idees de Bentham, criticant-li tenir massa en compte el valor qualitatiu dels plaers i ignorar el seu valor quantitatiu (a més, d’abandonar l’utilitarisme individualista de Bentham per defensar-ne un de col·lectivista). Del seu pare, n’agafa la psicologiaassociacionista aplicada a les idees de Bentham: aquest, considerarà que es pot fer un anàlisi psicològic sobre la persona en base a les associacions que fa entre plaer i satisfacció, aplicant així més productivament el càlcul felicitari que Bentham desenvolupa.
Com en qualsevol seguidor de l’ètica utilitarista, el llegat d’Epicur és sempre present en el seu pensament: Epicur, desenvolupal’hedonisme ètic, considerant que la felicitat s’aconsegueix mitjançant el plaer. Recordem la proclama de Mill: “Tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari a la felicitat” i “Per felicitat s’entén plaer i ’absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer”. Observem com s’utilitza l’hedonismed’Epicur com a criteri de felicitat.
D’altra banda, cal tenir en compte que l’utilitarisme és l’aplicació de l’empirisme clàssic a la teoria política. Això, i el fet que Mill segueixi l’ètica defensada per Hume (emotivisme moral, que posa el sentiment com a fonament de l’acció moral), faran de Hume una altre de les més importants influències en Mill. Un altre empirista clàssic que influirà en Mill és JohnLocke. En la seva concepció de la llibertat, Mill postula el principi del dany que considera que cada individu té el dret a actuar d’acord amb la seva pròpia voluntat en tant que tals accions no danyin o perjudiquin a altres. De forma molt semblant, Locke posà com a límit de la llibertat individual, el respecte a la llibertat de l’altre. Mill, tot i rebutjar el ser qualificat empirista, va posarl’experiència com a base de tot coneixement, considerant la raó insuficient.
Pel que fa a l’economia política (i tenint sempre present que l’utilitarisme és la filosofia moral en què es recolza el liberalisme polític) cal tenir en compte la influència que la teoria de la propietat de David Ricardo i el liberalisme econòmic d’Adam Smith exerciren en ell. Posteriorment, influenciat per un delspares del socialisme utòpic (el francès Saint-Simon), criticarà aquest mateix liberalisme.
Adam Smith, fou el pare del liberalisme econòmic (o del model capitalista actual) i, entre altres coses, s’oposà a la intervenció de l’Estat en l’economia (així com Mill advocaria després per un Estat de facultats molt limitades, que havia de censurar el mínim possible l’acció humana), establí la...