int priv PAC1

Determini quin és el règim de competència judicial internacional aplicable en cada supòsit i precisi si, en aplicació d’aquest règim, els tribunals espanyols poden declarar-se o no competents per conèixer de les respectives demandes.
1. El 15 de gener de 2002, una empresa espanyola i una empresa francesa amb seu social a Barcelona i a París, respectivament, van celebrar un contracte desubministrament de material per a la construcció. En el contracte les parts van pactar que el lliurament de les mercaderies es faria a Tunísia, país on l’empresa francesa pretenia construir un hotel. Davant la manca de pagament, el 13 de juny de 2002 l’empresa espanyola interposa una demanda de reclamació de pagament davant dels tribunals espanyols.
El règim de competència judicial internacionalaplicable en aquest cas és el del Reglament 44/2001. Es tracta d’un litigi en matèria contractual, per tant d’un litigi relatiu a una matèria inclosa dins de l’àmbit material d’aplicació del Reglament (art.1). A més a més l’empresa demandada té el seu domicili en un Estat membre vinculat per l’esmentat Reglament (França), per tant s’acompleix la condició d’aplicabilitat personal del text comunitari. Caldestacar que de no complir-se aquesta condició, el Reglament només podria aplicar-se si les parts s’haguessin sotmès expressament als tribunals d’un Estat membre, sempre i quan una d’elles es trobés domiciliada en un EM, si les parts s’haguessis sotmès tàcitament als tribunals d’un EM o si es tractés d’un litigi relatiu a una matèria objecte de competències exclusives. Circumstàncies que noconcorren en el present cas. A més a més la demanda de reclamació de pagament s’interposa davant dels tribunals espanyols, els quals pertanyen a la jurisdicció d’un Estat vinculat pel Reglament (Espanya). Per últim, la demanda es va interposar el 13 de juny de 2002, data en la que ja havia entrat en vigor el Reglament 44/2001. En conclusió, en el present cas es compleixen les condicions d’aplicabilitatmaterial, personal, territorial i temporal de Reglament 44/2001.
De conformitat amb el Reglament en els litigis derivats de compravendes internacionals de mercaderies, tal com succeeix en aquest cas, els tribunals competents en aplicació de l’art. 5.1 b) són, excepte pacte en contrari, els tribunals de l’EM en el que segons el contracte s’haguessin lliurat o s’haguessin de lliurar lesmercaderies. Cal destacar que aquest tribunals són els competents inclús quan la pretensió no és el lliurament de les mercaderies sinó el pagament del preu, pretensió que es és la que es reclama en el cas. Ara bé, com que en el cas objecte d’estudi les mercaderies s’han de lliurar a Tunísia i aquest país no està vinculat pel Reglament comunitari aquesta disposició no es pot aplicar i en aplicació del’apartat c) de l’art. 5.1 hem de recórrer a l’art. 5.1 a), en virtut del qual els tribunals competents són els tribunals de l’EM del lloc on s’ha de complir o s’hagués de complir la obligació que serveix de base a la demanda. Lloc, que en el cas de no haver estat pactat per les parts, l’ha de determinar la llei aplicable al contracte (jurisprudència del TJCE arrel del cas Tessili c. Dunlop). En elpresent supòsit la llei aplicable al contracte de compravenda de mercaderies és el Conveni de Viena de 1980 sobre compravenda internacional de mercaderies ja que les dues parts estan domiciliades en Estats contractants del Conveni (Espanya i França). I de conformitat amb l’art. 57.1 del Conveni, el comprador –empresa francesa- ha de pagar el preu, excepte que aquest estigués obligat a pagar-lo en unaltre lloc, en el lloc on tingui l’establiment el venedor –empresa espanyola-, és a dir, a Espanya. En conseqüència, els tribunals espanyols, en ser Espanya el lloc de compliment de la obligació de pagament, sí que són competents per conèixer de la demanda.

2. El 10 de juny de 2006 la sra. Francis de nacionalitat anglesa i domiciliada a Colchester (Anglaterra) interposà, en representació de...