Julsyys

SÒCRATES (470/469-399 aC)
Neix a un barri d’Atenes, el seu pare (SOFRONISC) era un artesà i escultor. La seva mare (FANÀRETES) era llevadora. Tots els seus ensenyaments són orals, era un personatge altrament curiós. Força lleig. Va participar a les guerres mèrides. Destacat com a bon soldat, ciutadà. Personalitat rara.
Una mic seu va anar a Delfos a consultar l’oracle i preguntà qui és elgrec més savi de tots. L’oracle li va contestar que sens dubte era Sòcrates. Es sorprèn perquè si alguna cosa reconeixia Sòcrates era lo ignorant que era. “Només sé que no sé res”. Aquí consisteix la saviesa. Això el diferencia dels sofistes. Paradoxalment els sofistes que són savis no van creure mai que hi havia la veritat. En canvi els filòsofs sí que creuen que existeix la veritat. Sòcrates creuque la veritat existeix, pot ser descoberta i ensenyada. Plató també ho creu. La veritat es troba a l’ànima (tresor més preuat de cada persona) de cada persona. La seva missió era ajudar a les persones a descobrir la veritat dins seu. A l’oracle de Delfos hi havia “CONEIX-TE A TU MATEIX”. Hi va haver la Guerra del Peloponès  Esparta contra Atenes (431-404 aC) i va guanyar Esparta. Van imposar elgovern dels 30 tirants. Aquest govern va durar un any, però van fer arrebassades, judicis.. Es restaura la democràcia i aquesta, a la llarga, porta a Sòcrates els tribunals, a judici. Acusat d’impietat (ASEBEIA) i de corrompre la joventut. El van acusar amb la idea de treure-se’l de sobre. Se l’acusa d’Asebeia perquè no honrava als Déus de la ciutat i que introduïa noves i estranyes pràctiquesreligioses, en concret, el Daimon (dimoni), diu que és la veu de la consciència. Lo de corrompre la joventut ve donada perquè el que feia Sòcrates era transmetre els joves els seus ensenyaments morals (ser justos, honestos, cercar la veritat). Va en contra de la corrupció d’aquests joves(personatge molest). Se’l coneixia com el tàbac d’Atenes.
El porten a judici, es defensa en primera persona,jurat format per 500 ciutadans. La votació queda 220 el considera innocent i 280 culpable. El declaren culpable. Sòcrates fa un discurs vacil·lant-los dient que no només hauria de pagar una multa sinó posar-la en nòmina. Tornen a fer una votació i surt 360 vots a favor de la pena de mort. El van condemnar a mort.
Tenia dos opcions: la mort o exiliar-se. Sòcrates no es va exiliar perquè voliademostrar que era un bon ciutadà. L’ensenyament de Sòcrates està sintetitzat amb: “Persuadeix o obeeix”. Per a Sòcrates “és preferible patir injustícia que no pas cometre-la”. Nitcher considera Sòcrates com el mal de totes les coses.
Plató recull la seva filosofia.
Sòcrates defensa la racionalitat de la vida moral:
1. La virtut i el saber són dues coses que són la mateixa cosa.
2. La virtut(veritat) existeix, pot ser descoberta i ensenyada.
A Sòcrates se li ha de reconèixer varis avenços.
-Raonaments inductius: Casos concrets als generals (particular  universal). Aquest raonament es reconeix com el mètode socràtic  consistia en el diàleg. Era un diàleg dirigit, en el que Sòcrates improvisava un discurs segons els estímuls(respostes) rebuts de l’ interlocutor. Es tractava d’entrar enconversa. El seu mètode tenia fases:
Fase de l’ironia: Sòcrates manifestava la seva ignorància sobre un determinat tema. (Li preguntava a un artista sobre la bellesa, que era el més bo, etc.). Els deia que ell no sabia res i li feia preguntes sobre el mateix tema. Confessava la seva ignorància. Bondat, sinceritat..
Fase de l’aporia: Els posava entre l’espasa i la paret, perquè fa que s’adoninque la seva saviesa de bellesa, etc. no té cap fonament (part negativa)
Fase maièutica: Ofici de la mare. Quan s’ha posat en evidència que aquell no sap de què estan parlant, ajuda a la persona a que surti la llum la veritat. El procés era reiniciar el diàleg i arribar més enllà per treure el cas general, la part comuna.
Un altre avenç filosòfic de Sòcrates va ser:
-Definicions universals: (+...