jyjg

CATALÀ
Parts del castell:












Merlets: Prisma d’obra dels que s’alçaven per a defensa al cim d’un mur, d’una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d’ells una obertura per on poder llançar projectils a l’enemic.
Vall: Excavació longitudinal pregona feta en el sòl, especialment la que es fa al voltant d’una fortificació.
Pont llevadís: Pont utilitzat alscastells i a les fortaleses per a travessar el fossat, el qual era aixecat per politges, cordes o cadenes. 
Recinte sobirà: Recinte que està situat més alt que un altre, en un nivell superior.
Garita: Torre petita
Baluards:  Obra de fortificació de forma pentagonal en els angles d’un recinte emmurallat. 
Torre d’homenatge: Torre en la qual es fa la cerimònia solemne amb què un home reconeix que ésel vassall d’un senyor i li promet fidelitat a canvi de la concessió d’un feu.
Poterna:  Porta petita d’una fortificació que dóna al vall. 
Matacà: Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic.
Espitlleres: Obertura rectangular llarga i estreta practicada en un mur o en una porta perquè hi entri lallum o per a disparar des de dins.
Cisterna: Dipòsit subterrani on es recullen i guarden les aigües de pluja.
Capella: Lloc destinat al culte en una comunitat, palau, hospici, presó, etc., i que no té la plenitud dels drets d’una església parroquial. 

LA VIDA ALS CASTELLS
Alta Edat Mitjana s'utilitzava com setge defensiu una simple palissada de fusta, però l'evolució de l'armament i lestècniques militars van fer inservible aquest procediment. Més endavant, es va confiar en la solidesa de les construccions de pedra i en l'alçada dels murs que es podia arribar a aconseguir amb aquest material.
Els castells van proliferar durant l'Edat Mitjana, moment en què el castell no només complia funcions purament castrenses, sinó que servia també de residència als senyors de la noblesa i alsreis mateixos, i amb el temps podien arribar a ser un autèntic palau fortificat. Tot i que podia estar enclavat en els nuclis urbans, el més comú és que se situés en llocs estratègics, normalment en punts elevats i propers a un curs d'aigua, des d'on pogués organitzar-se la pròpia defensa i la de les viles que d'ell depenien.
El castell, en principi, havia de ser autosuficient. Havia de tenir prouprovisions, homes, armes i materials de construcció com per a resistir un setge. També havia de disposar d'un espai específic per allotjar el castlà, la seva família, servents i cavallers (uns 5/1Pel que fa a la funció residencial, el castell presenta els següents tipus d'espais: l'habitatge nobiliari, la cuina i el menjador, i els dormitoris. Mai trobem estances específiques per als infants o pera la neteja o higiene personal; en canvi, sempre hi ha un espai destinat al culte (capella o oratori). Amb el castlà i la seva muller també hi vivia un majordom que era l'home de confiança; la resta del personal masculí rep el nom de companya entre la qual hi ha els "homes d'armes" o escuders" i els missatgers. El personal femení el formaven una serventa de confiança, una mena de clauera, i lesdones de la casa. Si la majoria eren lliures no hi mancava, tanmateix, un petit nombre d'esclaus/esclaves: un parell d'esclaus i cinc esclaves. L'habitació del senyor era gran, plena de cofres i amb un llit cobert per un dosser i envoltat de cortines. Sovint no hi ha cap espai reservat als fills. Els servents tenien cambres col·lectives i llits on hi dormien 2 o 3 persones, sobre màrfegues de palla,matalassos vells, llençols de cànem o d'estopa i borrasses. La majoria de dormitoris eren molt desmanegats: així podem trobar llits en els estables, en el pastador o en l'habitació dels mals endreços. Al costat de la cambra senyorial hi ha una recambra amb un llit molt senzill, segurament per la serventa que tenia cura personal dels senyors i que havia d'estar atenta als seus manaments...