kmmkm






Gerard Gormedino Garcia
Guillem Navarro Molina
1r B Batxillerat
16- 05- 2014
INDEX
1. Introducció. En què consisteix el conflcite entre Israel i Palestina.
2. L’origen i desenvolupament del conflicte. Claus del conflicte.
3. Procés de Pau. La Pau justa.
4. Cronologia del conflicte. Fets més rellevants.
5. El conflcite vist des de cadasquna de les parts.
5.2 VisióIsraeliana.
5.3 Visió Palestina.
5.4 Visió “objectiva”.
6. Actualització de la situació.
7. Bibliografia.



Introducció. En què consisteix el conflcite entre Israel i Palestina.
El conflicte israelià-palestí és un dels més complexos de l'escenari internacional i la principal clau de la inestabilitat a l'Orient Mitjà. El territori conegut com a Palestina és motiu d'una disputa des de fa gairebéun segle, i especialment arran de la creació de l'Estat d'Israel el 1948 i el naixement avortat de l'Estat àrab-palestí.


Tal i com podem comprobar en aquesta seqüencia de diferents mapes, el territori que abans era Palestina ara és majoritariament ocupat per l’estat d’Israel, tot i que una cosa que hem pogut constatar és que la visió d’aquest conflicte és molt diferent segons la visió deles parts afectades.
Al llarg dels anys s'han enfrontat principalment dues forces desiguals: l'Estat d'Israel i un moviment d'alliberament nacional, encarnat des de fa 30 anys per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, (OAP). Aquesta desigualtat ha permès que Israel ocupés el territori susceptible de ser la base de l'Estat palestí i mantingués sota control militar a la població àrabautòctona conculcant els seus drets fonamentals. L'ocupació de Cisjordània i Gaza li ha valgut a Israel la condemna de la comunitat internacional, encara que aquesta hagi estat incapaç d'imposar les seves resolucions.

La resolució de la qüestió palestina és la peça clau per a la pacificació de la regió. Per això el procés de pau a l'Orient Mitjà posat en marxa el 1991 ha girat en gran part al seuvoltant.





L'origen i el desenvolupament del conflicte.

Els inicis del conflicte es remunten al període colonial i al sorgiment dels moviments nacionalistes a Europa ia l'Orient Mitjà. Des de finals del segle XIX, a les províncies àrabs de l'Imperi otomà es van anar desenvolupant moviments nacionalistes que reivindicaven l'autodeterminació de la població autòctona fent valer la sevaidentitat àrab. Així mateix a Europa, a la calor de l'onada de nacionalismes, es va articular un moviment singular, el sionisme, que propugnava la creació d'una entitat estatal per als jueus dispersos pel món. Tot i ser un moviment eminentment laic, el sionisme va veure a Palestina, terra on es va fundar el judaisme, el lloc ideal per realitzar el seu projecte nacional. Des de principis de segle,aquest moviment va propiciar la instal · lació de jueus europeus en aquest territori encara sota administració otomana. Aquesta immigració va prendre envergadura sota el Mandat Britànic entre 1920 i 1948 (el sistema de mandats va ser establert per la Societat de Nacions en les colònies de les potències derrotades en la Primera Guerra Mundial). Mentre que altres províncies otomanes van seraconseguint gradualment la seva independència, la disputada Palestina va seguir sota control colonial. Els dos projectes nacionals, l'àrab palestí i el sionista, van xocar quan la comunitat jueva immigrada, encara que minoritària, va prendre envergadura i va ampliar les seves propietats seguint plans de control territorial. El seu projecte estatal es va fer clar quan el yichuv, la comunitat jueva aPalestina, va anar creant institucions autònomes a manera d'un pro-estat jueu i desenvolupant pràctiques excloents i discriminatòries respecte als àrabs. A poc a poc va anar creixent una espiral de violència entre àrabs i jueus sionistes (entre 1936 i 1939 van tenir lloc importants revoltes àrabs) el que va portar a estudiar la partició del territori. Després de la segona Guerra Mundial i davant la...