La constitucio del estat liberal

La construcció de l'Estat liberal
1833-1875

DEPARTAMENT DE
SOCIALS

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
D’ESPANYA
SEGON BATXILLERAT

1

INDEX
La construcció de l'Estat liberal
1833-1875
1. L'oposició al sistema liberal: les guerres carlines. La
qüestió foral.
 El problema successori.
 La guerra civil (1833-1839).





La identificació de liberals i seguidors de la Regent.L'escissió dels liberals.
La Constitució de 1837.
La caiguda de María Cristina i el ràpid fracàs de la regència “d'Espartero”.

2. Isabel II: l'organització del règim liberal.
 La Dècada Moderada (1844-1854).
 El Bienni progressista (1854-1856).
 El retorn dels moderats al poder (1856-1858).
 La Unió Liberal de O'Donnell (1858-1863).
 De nou els moderats (1863-1868).

3. SexenniDemocràtic (1868-1874): El regnat d'Amadeu I i la
I República.






De la "Revolució Gloriosa" a la I República.
La Constitució de 1869.
La monarquia democràtica: Amadeu I (1871-1873).
La Primera República.
La república de l'any 1874: el colp del general Pavia i el camí cap la Restauració.

4. Evolució econòmica i social. L'inici del moviment obrer
(1833-1875).


Evolucióeconòmica.





L'evolució social.
Els orígens del moviment obrer a Espanya.
El moviment obrer durant el sexenni democràtic.

5. Bibliografia.

2

L'oposició al sistema liberal: les guerres carlines. La
qüestió foral

El problema successori.
En els darrers anys de la vida de Ferran VII, a l'octubre 1830, va nàixer Isabel de
Borbó. Finalment el rei havia aconseguit tindredescendència amb la seua quarta
esposa, Maria Cristina de Borbó. Uns mesos abans del part, en previsió que l'acabat
de nàixer no fóra baró, el rei va aprovar la Pragmàtica Sanció per la qual s'abolia la
Llei Sàlica de 1713 que excloïa del tron a les dones. Carlos Mª Isidro, germà del rei i
fins a eixe moment el seu successor, va veure tancat el seu camí al tron. Carlos no va
acceptar els drets de la seuaneboda al tron.
La guerra civil (1833-1839).

Immediatament després de conèixer-se la mort de Ferran VII, al setembre de 1833, es
van iniciar alçaments armats a favor del pretendent Carlos. Començava una llarga
guerra civil que duraria set anys.
El conflicte successori amagava un enfrontament que va dividir políticament i
socialment al país.
En el bàndol isabelí es van agrupar les altesjerarquies de l'exèrcit, l'església i l'estat, i a
ells es van unir els liberals, que van veure en la defensa dels drets dinàstics de la
xiqueta Isabel la possibilitat del triomf dels seus ideals.
Al bàndol carlí es van agrupar tots els que s'oposaven a la revolució liberal: xicotets
nobles rurals, part del baix clero i molts llauradors de determinades zones del país, molt
influenciats pelssermons dels seus rectors per als que el liberalisme venia a suposar
simplement un augment d'impostos.. Tots aquestos grups van identificar els seus
interessos amb la defensa dels drets al tron de Carlos i els ideals que el pretendent
defenia, l'absolutisme i l'immobilisme absolut. Ja durant el regnat de Ferran VII,
entorn de Carlos s'havia agrupat els denominats "apostòlics", nucli del'absolutisme més
intransigent.

3

El carlisme, com prompte es va començar a cridar al moviment que recolzava els drets
de Carlos de Borbó, va tindre forta influència a Navarra, País Basc, zona al nord de
l'Ebre, i el Mestrat, en les províncies de Castelló i Terol. Aquesta distribució
geogràfica deu contemplar-se en el context d'un conflicte camp-ciutat. A la zona bascnavarra, Bilbao, Pamplona oSant Sebastià van ser liberals al llarg de tot el conflicte.
El programa ideològic-polític del carlisme es podia sintetitzar en el lema “Déu, Pàtria,
Furs, Rei”. Aquestos són els principals elements del seu programa polític:


Oposició radical a les reformes liberals. Immobilisme.



Defensa de la monarquia absoluta.



Tradicionalisme catòlic i defensa dels interessos de...