La formación de España y Francia en la Cerdeña. edad moderna

SAHLINS, PETER, Fronteres i identitats: la formació d’Espanya i França a la Cerdanya, s. XVII-XIX, Eumo Editorial
En l’última etapa de l’Antic Règim a França es van portar a terme una sèrie de reformes dirigides a canviar la divisió territorial per tal d’establir directament un vincle entre poder i territori. El país es va dividir en departaments i aquestes divisions arribaren al seu màximesplendor amb Napoleó. El 1789 es va optar per la proposta del comte Mirabeu que apostava per dividir França en províncies basant-se en la identitat d’aquestes.
Els revolucionaris francesos donaven suport als partits nacionalistes de tota Europa. Però dels primers d’aquests revolucionaris no els importava gaire la feblesa que podien tenir les seves fronteres en el límit territorial amb Catalunya ifins la guerra que inicia Godoy contra França, aquests no s’interessaran per les zones més allunyades del centre.
Abans de la Guerra Gran les friccions entre Espanya i França estaven presents. Des de Espanya no estaven ben vistes les constants batalles locals que mantenien per les vendes de terres nacionals entre el Govern i els camperols francesos. No estaven d’acord tampoc en les polítiquesd’execució per tal de posar clarament uns límits a les seves fronteres. I finalment, el que més encoratjava a Espanya eren els problemes religiosos que tenia França. Aquest últim problema era imperdonable ja que podia haver contagiat al poble espanyol exempt pràcticament de lluites religioses que tanta sang van vessar a Europa durant l’època moderna. S’arribà a qualificar a França com una nació atea iherètica segons uns textos impresos i sermons del clergat espanyol. Però serà aquesta revolució la que va crear aquesta distinció, aquesta conflictivitat, aquesta frontera moral entre nacionalitats com diria Lucien Febvre.
En vistes d’una possible guerra entres els dos estats, la Cerdanya francesa demanar ajuda al govern francès per tal de mantenir l’ordre en aquest territori. La frontera haviaestat militaritzada per l’exercit espanyol que ja des de la regència de Carles III havia prohibit l’accés de qualsevol notícia, pamflet o missatge que pogués alterar l’ordre establert.
L’exercit espanyol donar el primer pas; entrar i ocupar els territoris fronterers sense oposició pràcticament. Josep Gallard un notari amb poder nascut a Sallagosa i que durant la guerra s’havia traslladat aPuigcerdà va ser empresonat per les tropes franceses. Dos funcionaris francesos, Calvet i Cristòfol expressaven en els seus textos que Gallard havia donat la benvinguda a les tropes espanyoles confirmant que era un fidel seguidor a la nació espanyola. Les tropes franceses recuperaren la Cerdanya francesa i l’espanyola el mateix estiu de 1793.
Sembla ser que va haver-hi un sentiment antifrancès la Cerdanyafrancesa ja que molts d’aquests no es van allistar a files al Rosselló i en general als exèrcits revolucionaris però si que ho havien fet en les milícies populars que anaven contra França i la seva revolució. Però també és veritat que aquest territori mai va ser oficialment ocupat per les tropes espanyoles durant la Guerra Gran.
La febre de la Revolució havia arribat a Catalunya, més ben ditvolia arribar-hi. El general Dugommier posseït per les ànsies d’expansió de França va proposar la seva annexió. Mitjançant campanyes de propaganda pro-revolucionària es volia convèncer a Catalunya. Però aquest va refusar aquesta opció segur per la situació que en aquells moments es vivia a Catalunya marcat pel context econòmic i social estable que es vivia aleshores en el territori. En frontd’aquestes especulacions per tal de que Catalunya es revelés, va haver-hi una contraofensiva per part dels mitjans de comunicació de tota Catalunya amb un fort caràcter antifrancès. Aquesta campanya portava per bandera el sentiment nacionalista, la por a l’invasor i sobretot la defensa de la religió.
En canvi es té constància que hi va haver homes majoritàriament de Puigcerdà, membres de famílies...