La França Napoleònica

-La França napoleònica: del Consolat a l’Imperi
Napoleó Bonaparte va encetar un nou règim polític: el Consolat. Napoleó (1r cònsol 1800 cònsol vitalici 1802), això va culminar l’establiment de l’imperi (1804-emperador dels francesos). Va garantir l’estabilitat política i va establir mesures de control dels dissidents i una censura fèrria. També va consolidar els principis més moderats de larevolució: financers, negociants i terratinents. Aquest grup social marginava tant els partidaris de la monarquia borbònica com els republicans i els jacobins. El règim burgès per una banda va engegar la reforma de l’Administració (França dividida en departaments). D’altra banda es va promulgar el codi civil de 1804 que consolidava la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. L’Església iFrança van firmar un concordat en el que l’Església perdia les seves propietats i l’Estat els mantenia econòmicament.
-L’imperi napoleònic
Napoleó va ampliar el territori de França, va canviar fronteres del continent i va deposar monarques i en va imposar de nous, elegits dels membres de la seva família o d’entre els seus generals. Napoleó va derrotar Prússia i Àustria, però com no podia derrotaral Regne Unit després de la derrota francoespanyola a la batalla naval de Trafalgar(1805) Napoleó va intentar derrotar-la fent-li el “bloqueig continental”, estratègia que va fracassar. Al 1808 va ocupar Espanya. El 1812 l’Imperi napoleònic va acabar quan dominava gairebé tota l’Europa occidental. Aquell mateix any napoleó va iniciar la invasió de Rússia. L’ocupació napoleònica també comportaval’establiment dels principis de la Revolució als territoris conquerits: abolició dels drets feudals i aplicació del codi civil.
-La derrota de Napoleó
Diversos estats europeus van formar una gran coalició antifrancesa que va capgirar la situació. El març de 1814 París va ser ocupada i napoleó es va retirar a l’illa d’Elba. França retornava a les fronteres de 1792 i la dinastia borbònica erarestablerta en el tron francès, en la persona de Lluis XVIII. El 1815 Napoleó va retornar a París, però va ser derrotat a la batalla de Waterloo.
-La restauració absolutista
Els anys 1814 i 1815 les potències absolutistes i el regne unit es van unir al Congrés de Viena i van imposar una tornada a l’Europa anterior a la Revolució Francesa. Es va imposar el legitimisme. A França els borbons vanrecuperar el tron, i Lluis XVIII va restaurar l’antic règim però va introduir algunes reformes polítiques. Les potències absolutes van formar la Santa Aliança, per la qual es comprometien a intervenir militarment. El Regne Unit tenia un sistema polític lliberal i el seu objectiu era mantenir l’equilibri europeu. La santa aliança es va posar en funcionament el 1820, any en què van tenir lloc un seguit derevolucions a l’Europa mediterrània. Àustria va mobilitzar el seu exèrcit per restablir l’ordre tradicional a Itàlia, mentre que França es va encarregar de fer-ho a Espanya. L’únic moviment revolucionari que va tenir èxit va ser el de Grècia, que finalment va aconseguir independitzar-se de l’Imperi turc.

-L’oposició a la Restauració
El liberalisme i el nacionalisme es van convertir en lesprincipals forces d’oposició a la restauració. Els partidaris del liberalisme defensaven la llibertat i igualtat. Els governs absolutistes van imposar un fort control i una repressió contra els grups liberals. Les societats liberals no van aconseguir el suport decidit de les classes populars fins a les revolucions de 1830. El nacionalisme consistia en la defensa del dret dels pobles a disposard’ells mateixos i reivindicava el dret de cada nació a construir el seu propi estat independent. A l’Europa de la primera meitat del segle XIX el panorama era el següent: -Grans imperis que dominaven diverses nacions (Imperi austríac que incloïa Hongria, Txèquia i Croàcia. –Nacions fonamentades en diversos estats (Alemanya i Itàlia, dominada en part per Àustria).
-Les revolucions de 1830
Les...