La ilustración

A IL•LUSTRACIÓ I EL PROJECTE LIBERAL
Introducció
Al llarg del segle XVIII la societat europea i americana va experimentar una millora en la seva economia, un ascens de la burgesia, dels grups professionals i les professions intel•lectuals, així com un canvi cultural en una part de les élites, si bé amb matisos i diferències segons els territoris i les regions. En aquest context van confluirels progressos de la cultura laica i del pluralisme ideològic, la formació d'un pensament liberal i democràtic i un vast moviment reformista i revolucionari que, entre 1760 i 1799 va recórrer Europa i Amèrica i que es projectaria en el segle XIX amb els seus avanços i retrocessos.
1. UNA REVOLUCIÓ CULTURAL
La majoria dels francesos pensaven com Bossuet; de sobte, els francesos pensen com Voltaire:és una revolució.” (Paul Hazard, La crise de la conscience européenne, 1680-1715.- París, Fayard, 1961).
Al segle XVIII i, sobretot a la seva segona meitat, hi observem tres fenòmens rellevants: l'avanç d'una cultura racionalista, científica i utilitària, el progrés d'un estat d'opinió que accentua l'antropocentrisme i l'autonomia secular -l'home, mesura de totes les coses- i una crítica de lasocietat amb un replantejament i reexamen de la relació entre els governants i els ciutadans. En conjunt, es tractava d'una crítica de les concepcions intel•lectuals, de la societat, del poder i de les creences tradicionals. Aquesta crítica ha rebut un nom prou conegut: "Il•lustració".
Els seus mots claus: raó, ciència, tolerància, llei natural, canvi, progrés, felicitat, deisme.
2. L'AVANÇD'UNA CULTURA RACIONALISTA, CIENTÍFICA I UTILITÀRIA
Sapere aude
La il•lustració anava a significar, en paraules de Kant, "l’alliberament de l'home de la seva minoria d'edat culpable", és a dir, de la seva "incapacitat de servir-se de la seva intel•ligència sense la guia d'un altre". "¡Sapere aude! ¡Tinguis el valor de servir-te de la teva pròpia raó!: Vet aquí el lema de la il•lustració".
Lesexplicacions dels fenòmens físics, dels esdeveniments històrics, les anàlisis dels comportaments socials havien de ser sotmeses a uns criteris de crítica i raonabilitat científica. La ciència que rebia una gran força amb la descoberta de la Llei de la gravetat de Newton (1643-1727) substituïa la teologia i la filosofia metafísica en la seva capacitat interpretativa del món. El mètode experimental esprojectà en l’empirisme filosòfic, mentre la dimensió crítica i social del saber donaren a la nova cultura uns trets utilitaris i pràctics.
Les ciències naturals
Georges Louis Leclerc, comte de Buffon (1707-1789)
Carl von Linneo (1707-1778)
James Hutton (1728-1799)
En els orígens de l’evolucionisme: Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829)
3. ANTROPOCENTRISME I AUTONOMIA SECULAR: L’ÉSSER HUMÀMESURA DE TOTES LES COSES
L'home redescobria la seva autonomia secular i que el món tenia unes lleis pròpies, físiques i socials, fixades pel Creador -quan s'acceptava la seva existència- o fruit d'un procés material més o menys mecànic o atzarós que els éssers humans havien d'investigar o dilucidar, i en les que la teologia o la metafísica no hi tenia res a dir, ja que, un cop creat el món, el SerSuprem l'havia lliurat a l'home, tot deixant d'involucrar-se en els seus afers quotidians.
L'home, amb l'ajut de la guia de la seva raó, era la mesura de totes les coses.
Aquest pensament confluïa amb una nova valoració de la vida secular i temporal humana, la recerca de la felicitat i la necessitat de millorar les condicions materials del gènere humà. Implicava l’emancipació dels frens a lallibertat d'expressió i d'investigació. Una altra conseqüència fóra la fonamentació de noves concepcions morals com la kantiana o l’utilitarisme britànic.
4. UNA CRITICA DE LA SOCIETAT
Del coneixement de l'individu al coneixement de la societat
El fet de situar la persona humana en el centre de l'univers i de reconèixer una funció transformadora a la raó implicaven un millor coneixement de...