La Influéncia De La Guerra Civil Española En La Pintura

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA EN LA PINTURA


INTRODUCCIÓ

La Guerra Civil Espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament al juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular[1] esquerrà, elegitdemocràticament al febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències.
La guerra s'explica perquè el cop d'estat no va triomfar arreu. Mentre en algunes zones triomfava de seguida, en d'altres la resistència de les forces lleials a la República va impedir-ho.
D'aquesta manera, l'Estat espanyol quedava dividit en dues zones completament antagòniques: d'una banda, l'Espanyanacional, aviat liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans; d'altra banda, l'Espanya republicana, que es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces esquerranes, democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans.
La Guerra Civil Espanyola, però, no va ser només unaguerra local. Va tenir una àmplia transcendència internacional. En el context en què es vivia, l'època d'entreguerres, a Europa hi havia tres grans tipus d'estats: les democràcies liberals, les democràcies populars (comunisme) i els feixismes. El que es disputava a Espanya entrava dins d'aquesta lluita ideològica. Mentre els nacionals pretenien imposar un règim feixista (llavors en plena expansió aEuropa), els republicans pretenien mantenir el sistema democràtic liberal, i els més radicals fins i tot pensaven en imposar el comunisme. Així, els tres grans models polítics de l'època van tenir protagonisme en la guerra espanyola. És per això que no va deixar a ningú indiferent. Uns no van dubtar a venir a lluitar a Espanya, defensant la democràcia o el feixisme; altres, enviaren suport moralo ajuts materials o militars, i d'altres van adoptar postures neutrals.
Per a entendre el desenllaç final de la contesa, cal tenir en compte l'actuació política i l'organització militar d’ambdós bàndols.
El bàndol nacional tenia un objectiu clar: acabar amb el govern d'esquerres, el govern legítim, i imposar un nou règim de dretes, conservador, de caire feixista. El seu èxit s'explica tant per launitat de direcció política i militar que va demostrar (ben aviat el poder va ser acaparat pel general Franco), com per l'ajut decisiu de les potències feixistes, especialment de l'Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini.
El bàndol republicà va demostrar més desunió. A nivell polític, les lluites internes entre les forces d'esquerra, partits i sindicats, van fer inviable trobar un poderunificat. A nivell militar, i durant massa temps, la resistència es trobava dividida: per un costat, l'Exèrcit, per l’altre, les milícies populars. Els republicans, a més, estaven dividits pel que fa a l'objectiu a assolir. Uns pretenien concentrar els esforços per guanyar la guerra i posposar qualsevol tipus de transformació socioeconòmica. Altres, en canvi, els més radicals, van intentar aprofitarla guerra i l'escomesa de les dretes, per a llançar-se a la revolució social socialista. Aquesta dispersió explica en bona part el seu fracàs. Però també ho explica l'escàs ajut internacional rebut, només recursos de l'URSS d'Stalin i la col·laboració de les Brigades Internacionals, com també, per desgràcia per als republicans, pel fet que les potències democràtiques europees (amb França i la GranBretanya al capdavant) van declarar-se neutrals, temoroses de que la guerra espanyola pogués esdevenir guerra europea i mundial.
A la fi de la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva "victòria" i la van aplicar sense contemplacions. A partir de l’abril de 1939 començava a tot el territori espanyol una nova etapa de la seva història, sota la...