La introducción a la comunicación en red. autocomunicación de masas

LA INTRODUCCIÓ A LA COMUNICACIÓ EN XARXA: AUTOCOMUNICACIÓ DE MASSES
Definirem “autocomunicació de masses”, a la comunicació de masses que té el potencial necessari per arribar a un públic d’abast mundial. Amb l’aparició d’internet apareix una nova forma de comunicar-se, una nova forma de comunicació interactiva que, a diferència de la comunicació unidireccional, on el missatge l’envia un amolts com pot ser el cas dels llibres, ràdio, televisió, etcètera, s’emeten missatges de molts a molts i es pot fer en un temps real o en el temps triat. A més a més, la seva difusió pot ser selectiva, és el que coneixem com a narrowcasting; o sigui tenim la possibilitat de difondre la publicitat o informació a segments diferenciats per valors, preferències o atributs demogràfics. El cas contrari, eltrobem amb el que coneixem com a broadcasting o la radiodifusió on generalment s’emeten senyals de ràdio i televisió per a un ús generalitzat o molt ampli. Amb internet, s’està produïnt cada cop més una transformació tecnològica i a la vegada una digitalització de la comunicació; per tant l’autocomunicació de masses ha modificat notablament la comunicació de masses. Youtube, Facebook, Myspace,etcètera, són exemples molt clars de la nova autocomunicació de masses; que evidentment són molt diferents dels mitjans tradicionals. La connexió sense fil, també ha sigut un factor clau en el desenvolupament de l’autocomunicació de masses; ja que no tan sols ha esdevingut un avantatge de cara a la mobilitat, sinó que també permet fer connexions tota l’estona i a qualsevol lloc on estigui adaptataquest tipus de connexió. Això ha permès, per tant, que aquest tipus de comunicació estigui a l’abast de molta més gent i ho ha fet mitjançant Internet o xarxes P2P. Estem parlant dons, d’una nova forma de comunicació social. En el cas de les xarxes P2P (Peer-to-peer), permeten l’intercanvi directe d’informació en qualsevol format i aprofiten, optimitzen i administren l’ús de l’ample de bandadels altres usuaris, mitjançant una xarxa d’ordenadors connectats entre si. Programes de fitxers musicals en són un clar exemple de peer-to-peer, com podrïen ser el E-mule, el Kazaa o el Morfeus, entre d’altres. Tota aquesta transformació tecnològica ha permès, com és obvi, una transformació cultural. No només són emissors de la informació aquells professionals dels propis mitjans; sinó que avui endia l’emisor pot ser aquell que abans, en els mitjans tradicionals de

1/4

comunicació, era simplement el receptor del propi mitjà i s’entenia, només, com a consumidor d’aquell mitjà. També els mitjans habituals o tradicionals com el cas de la televisió, s’han tingut que adaptar a les noves necessitats imposades per la tecnologia digital. Ara mateix, la televisió està més enfocada oorientada a públics específics. A la ràdio passa el mateix; aquesta s’ha adaptat al nous models comunicatius. Les emissores s’han convertit en un model semblant al ipod on hi ha una difusió automatitzada de la música mitjançant uns catàlegs o carpetes. Els diaris també s’han adaptat als nous formats digitals, modificant compaginacions, formes de presentació, etcètera. En definitiva l’aparició de lesnoves tecnologies ha fet canviar la forma de treballar de molts professionals del sector comunicatiu. Internet, és dons un nou mitjà que ens envolta i amb el qual no només els porfessionals del sector, sinó les empreses en general i la societat en hem de saber conviure. Tots estem a l’abast de noves formes de comunicació com els blocs, el blogger per exemple, el correu electrònic, el Twitter,etcètrera. És a dir, l’autocomunicació de masses, sorgeix amb la proliferació d’espais socials a Internet mitjançant els suport de tecnologies com la web 2.0 o la web 3.0. Vivim en una societat en xarxa que és adaptable a la societat global; això no vol dir que tothom ha de tenir internet però si que avui en dia s’entén la globalització com el treball en xarxa de les xarxes mundials. Pel que fa a les...