La memòria

RESUM Tema 7 – EXAMEN
1. Introducció
Abans d’endinsar-nos amb la memòria, farem una petita introducció del seu lloc d’origen i alguna de les seves característiques principals.
Quan parlem de psicologia cognitiva, diem que pretén comprendre la naturalesa i el funcionament de la ment humana. El seu objecte d’estudi són els processos cognitius: la percepció, l’aprenentatge i la memòria, queés el procés pel qual adquirim, guardem i recuperem la informació.
La memòria és la font de la nostra vida, ens ofereix una manera de ser i estar, i ens configura com som i sentim, no obstant, també es selectiva ja que permet oblidar velles manies i ens ensenya a adaptar-nos a noves situacions. L’oblit cura moltes ferides de la vida, ja que alleuja el dolor del dol, ens ajuda a perdonar greuges ia recuperar l’autoestima.
Doncs ara ja sabem que la memòria és una facultat que conserva i elabora, és una memòria creativa, a més no és una realitat unitària i per suposat no és perfecte, està subjecta a errors, distorsions i il·lusions.


2. El misteri de la memòria.
Podríem definir memòria com la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació. Sense ella, no seríemcapaços de percebre, aprendre o pensar, no podríem expressar les nostres idees i no tindríem una identitat personal, perquè sense records seria impossible saber qui som i la nostra vida perdria sentit.
Hi ha una memòria implícita, que comprèn els hàbits, la sensibilització i el condicionament clàssic, i també les destreses perceptives i motores. A més hi ha la memòria explícita que inclou els recordsconscients sobre persones, llocs, objectes i esdeveniments.
La memòria humana es pot investigar des del punt de vista neuropsicològic (estructures cerebrals associades a la memòria i no és unitària, sinó que es compon de diversos sistemes interconnectats i amb diferents propòsits), o des del psicològic (memòria com a estructura o procés mental).Magritte, René 1948
2.2 Primeres investigacions sobre la memòria.
Les primeres investigacions experimentals sobre la memòria es deuen al psicòleg alemany Hermann Ebbinghaus (1885), que al final del s.XIV va estudiar com es retenen les síl·labes sense sentit (BAT, SIT, HET ) i va defensar que elmecanisme de la memòria requereix una sola activitat (la repetició) perquè les dades que recordem s’associïn entre si.
Més tard, Frederic Barlett va estudiar la memòria utilitzant històries, i no síl·labes sense sentit com Ebbinghaus, i va introduir en la psicologia la teoria dels esquemes i la seva influència en els records. Els esquemes són coneixements emmagatzemats a la memòria com aconseqüència de les experiències passades.
El 1956, George Miller va publicar un article, ja clàssic, titulat ‹‹El màgic número set, més o menys dos: alguns límits de la nostra capacitat per a processar informació››, on exposava que les persones poden retenir aproximadament de cinc a set elements alhora a la memòria a curt termini. Un element és un chunk o una unitat d’informació i pot ser una lletrasimple o un nombre, i també una paraula o una idea.
La psicologia cognitiva actual, inspirant-se en els estudis de Barlett, considera que l’ésser humà interpreta la informació en funció dels seus coneixements previs (esquemes personals) i així construeix els seus records. Els records contenen més i menys que els fets viscuts: més, perquè hi ha un treball d’estructuració i interpretació: menys,per la selecció de fets rellevants i l’eliminació del que no interessa.
En l’actualitat, els psicòlegs i neurocientífics que estudien la memòria consideren que és un conjunt articulat de sistemes, processos i nivells.
3. Processos bàsics de la memòria.
Els éssers humans construïm i renovem la nostra representació del món a partir de tres processos cognitius fonamentals: la percepció,...