La Oida

L'OIDA

COM FUNCIONA L'OIDA

L'oïda externa està format per l'orella i un canal auditiu de, aproximadament, 2 cm de llarg. La funció de l'orella és proveir protecció a cau d'orella mitjà amb la finalitat de prevenir qualsevol dany al timpà. A més, canalitza les ones sonores que, gràcies a la longitud del canal auditiu, poden ser amplificades fins a 3000 Hertz per arribar al timpà sense capmodificació. Quan el so travessa l'oïda externa, encara ho fa en forma d'ones a pressió o impuls, amb regions on la pressió es veu alterada. No succeeix sinó fins que el so arriba al timpà que l'energia de les ones mecàniques es converteix en vibracions internes de l'os.

Dinàmica funcional de l'oïdaL'oïda mitjana és una cavitat plena d'aire on es troba el timpà i tres ossos petitsinterconnectats –el martell, l'enclusa, i l'estrep. El timpà és una membrana fortament estirada que vibra quan la pressió de les ones sonores l'aconsegueixen. Una compressió força al timpà cap a dintre, mentre que una refracció ho empeny cap a fora, d'aquesta manera, el timpà vibra a la mateixa freqüència que l'ona sonora produint-se el fenomen de l'acústica. En estar connectat al martell, els moviments deltimpà activen als tres *huesillos perquè es moguin a la mateixa freqüència que el so. Al seu torn, l'estrep es troba connectat a cau d'orella intern; i així, les vibracions que arriben a aquest es transmeten al fluid de l'oïda mitjana on es comprimeixen les ones sonores.



Els tres petits ossos actuen com a palanques per amplificar les freqüències de les ones. A causa d'un avantatge mecànic,la forma de l'estrep és més eficient que la del martell. Inclusivament és millor que la del timpà ja que Des que la pressió de l'ona xoca contra la superfície plana del timpà, es concentra en les petites corbes de l'estrep, per això la força de l'estrep en vibrar és 15 vegades major que la del timpà. Aquesta característica realça la nostra habilitat per sentir aquells sons gairebé imperceptibles.La cavitat de l'oïda mitjana es connecta a la boca pel Tub de *Eustaquio. Aquesta connexió permet igualar la pressió dins de les diferents cavitats de l'oïda. Durant un refredat, aquest tub es bloqueja amb mucosa i és incapaç d'equilibrar la pressió; generalment això provoca dolor d'oïdes i altres malestars.

L'oïda interna està format per la còclea, els canals semicirculars o el laberint, i elnervi auditiu. La còclea i els canals semicirculars estan plens amb un fluid aquós. Dita fluida i les cèl·lules nervioses del laberint no compleixen funció alguna en el moment de l'audició; ells, simplement, serveixen com a acceleròmetres per a la detecció de moviments accelerats i col·laboren a mantenir l'equilibri. La còclea és un òrgan amb forma de caragol que hauria de ser capaç d'estirar-seaproximadament uns 3 cm. A més d'estar plena de fluid, la superfície interna de la còclea està recoberta per més de 20.000 cèl·lules nervioses, tan fines i primes com un cabell, que compleixen un dels papers més crítics dins del nostre sistema auditiu



Aquestes cèl·lules nervioses difereixen d'altres en la seva longitud per pocs *nanómetros; així mateix posseeixen diferents grausd'elasticitat al fluid que passa sobre elles. Mentre les ones comprimides es mouen en la interfase entre el martell i la finestra oval de l'oïda interna cap a la còclea, les petites cèl·lules nervioses s'activen. Cadascuna d'elles té una sensibilitat natural a una particular freqüència de vibració. Quan la freqüència de les ones comprimides encaixa amb la freqüència natural de les cèl·lules nervioses,aquestes ressonen amb una perllongada amplitud de vibració. Aquest augment d'amplitud indueix al fet que les cèl·lules alliberin un impuls elèctric que es transmet cap al cervell mitjançant el nervi auditiu. Mitjançant un procés que no es coneix del tot, el cervell és capaç d'interpretar les qualitats del so en rebre aquests impulsos nerviosos.

NIVELL DE DESSEMBOLUPAMENT ENTRE ELS 0 A 6 ANYS...