Les ceràmiques

Les Ceràmiques

Tecnologia industrial
Cristina Fabró
1A Batxillerat
Àngel Pacheco Gil, Cristina Villena Diaz i Javiera Robledo Alten
13-2-2012

1.Introducció.
Un material ceràmic és un tipus de material sòlid, inorgànic, no metàl·lic, estan produïts mitjançant tractaments tèrmics, bon aïllant i que a més té la propietat de tenir una temperatura de fusió i resistència molt elevada. Podenfabricar-se en
formes amb dimensions determinades.
També, però són materials bastant fràgils. Totes aquestes propietats, fan que els materials ceràmics siguin molt difícils de fondre i de mecanitzar per mitjans tradicionals.
Per aquesta raó, en les ceràmiques realitzem un tractament de sinterització.
Hi ha cinc tipus de materials ceràmics: l’argila, el ciment, el vidre, els refractaris iels abrasius.
2.Descobriment i desenvolupament de les ceràmiques al llarg de la historia.

 Des de la dècada dels 50ª i cap endavant, els materials més importants van ser les argiles tradicionals, utilitzades en terrisseria, maons, taulells] i similars, juntament amb el ciment i el vidre.
Argila
La humanitat va descobrir les útils propietats de l'argila en temps prehistòrics, i elsrecipients més antics descoberts són els atuells elaborats amb argila. També es va utilitzar, des de la prehistòria, per construir edificacions de tapial, tova i posteriorment maó; element de construcció l'ús de la qual encara perdura. L'argila va ser utilitzada en l'antiguitat també com a suport d'escriptura.
Les argiles cuites al foc són un dels mitjans més barats de produir objectes d'ús quotidià, iuna de les matèries primeres utilitzada abundantment, encara avui dia.
Ciments
Fa 5.000 anys apareixen al nord de Xile les primeres obres de pedra unides per un conglomerant hidràulic procedent de la calcinació d'algues, aquestes obres formaven les parets de les barraques utilitzades pels indis. Els egipcis van emprar morters de guix i de calç en les seves construccions monumentals. A Troia iMicenas, diu la història que, es van emprar pedres unides per argila per construir murs, però, realment el formigó confeccionat amb un mínim de tècnica apareix en unes voltes construïdes cent anys abans de JC Els romans van fer un pas important en descobrir un ciment que fabricaven barrejant cendres volcàniques amb calç viva. En Puteoli conegut avui com Puzzuoli es trobava un dipòsit d'aquestescendres, d'aquí que a aquest ciment se li cridés "ciment de puzolana". 
Amb formigó construeix Agripa l'any 27 abans de JC el Panteó a Roma, que seria destruït per un incendi i reconstruït posteriorment per Adriano l'any 120 de nostra era i que, des de llavors, va desafiar el pas de temps sense sofrir danys fins a l'any 609 es va transformar a l'església de Santa María dels Màrtirs. La seva cúpula de44 metres de llum està construïda en formigó i no té mes buits que un lucernari situat en la part superior.

El nom del ciment Portland està relacionat amb les investigacions de l'enginyer John Smeaton que va indicar que esperava obtenir un ciment amb un enduriment anàleg al de la pedra de la localitat de Portland, en el sud d'Anglaterra, una pedra que es va valorar molt per la seva solidesa idurada.
En 1824, el paleta anglès Joseph Aspdin, després d'haver dut a terme unes experimentacions per millorar les característiques del ciment, va patentar el seu ciment sota el nom de “Portland Cement”.
Refractaris
Els materials refractaris més antics, van ser pedres naturals, com a granits areniscas, quarsites, pedra pómez, tallats en blocs de dimensions adequades per construir els forns.A mitjan segle XVIII és quan se substitueixen aquests materials per maons d'argila cuita "sílico-aluminosos".
els primers maons de sílice, units entre si amb morter de calç, es van emprar a Pèrsia cap a l'any 500 a. de C. en la construcció del palau de Darío. Com a refractaris els primers van ser fabricats cap a l'any 1842 a Anglaterra per W. W. Young fabricador de porcellana, utilitzant una...