Les noves armes de la revolució
Páginas: 10 (2430 palabras)
Publicado: 7 de enero de 2012
Les noves armes de la revolució
La tecnologia 2.0 va ajudar en l'execució de les revoltes, però no les va causar
Les històries del tunisià Mohamed Bouazizi i l’egipci Khaled Saeed van enervar els ciutadans del seus respectius països i van resultar claus per la materialització de l’onada de revolucions més gran dels últims temps.
Però de no ser per les noves tecnologies,
haurien arribata tanta gent les històries d’aquestes dues persones?
1r de Periodisme, Grup 21
Secció TECNOLOGIA
Integrants:
Albert Guasch
Mariona Sanz
Professora:
Teresa Carreras
El dia 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi s’immolava calant-se foc al cos davant l’ajuntament de la capital del seu país, Tunísia. Bouazizi, de 26 anys, era un informàtic que estava a l’atur i que mirava de tirarendavant la seva família exercint de venedor ambulant de fruites i verdures. Un dia la policia va prohibir-li plantar la seva parada al carrer, humiliant-lo i escopint-li. El noi es va suïcidar en un acte de protesta, i mai no s’hauria pogut imaginar que el seu gest desencadenaria la ira que milers de persones havien reprimit durant molts anys de dictadura al país. Si fossin altres temps, la històriaacabaria aquí.
Però el que es coneix com a tecnologia 2.0 va ser l’eina que va servir a molts joves tunisians per fer córrer la notícia de la mort de Bouazizi, que es va escampar com la pólvora per Internet. Va esdevenir una mena de boca-orella virtual. Amb aquests mateixos mitjans –Twitter, Facebook, blogs...- van anar-se organitzant per manifestar-se en contra del règim dictatorial de Ben Alí.Hi van haver sonades protestes encapçalades amb la imatge de Bouazizi, a qui van prendre com a màrtir per la causa, i el dictador, que feia 23 anys que oprimia el país, va acabar marxant. Els fets es coneixen popularment com la Revolució del Gessamí.
El que es coneix com a tecnologia 2.0 va ser l’eina que va servir per fer que les notícies s'escampessin com la pólvora per Internet
L’èxitd’aquesta revolta va animar els ciutadans de països que vivien situacions similars a seguir els passos dels tunisians. Egipte va prendre el relleu a Tunísia amb l’objectiu de fer fora el seu opressor, Hosni Mubarak, president d’Egipte des de l’any 1981 i que mantenia el país sota l’Estat d’Emergència –amb totes les limitacions i repressió que això comporta- declarat llavors. Fins i tot tenien el seupropi màrtir: Khaled Saeed. Saeed era un jove de 28 anys a qui dos agents de policia van propinar una pallissa brutal que li va provocar la mort en un lloc públic, el passat juny de 2010. Quan la seva família va veure el seu cos al tanatori, un dels seus germans va fotografiar-lo, destrossat i desfigurat per la brutal agressió, i va fer córrer la fotografia per les xarxes socials. Un cop més,doncs, aquestes juguen un paper crucial en aquesta croada. L’aventura egípcia va concloure amb la cessió del poder de Mubarak als militars, cosa que va fer esclatar la concorreguda Plaça Tahrir d’El Caire, símbol de la revolta, en crits de joia.
És realment impressionant el paper que ha jugat la tecnologia 2.0 com a mitjà de comunicació en tot aquest mar de revoltes. Estem parlant d’una sèrie depaïsos amb un sistema comunicatiu que respon a totes les característiques d’una teoria sociopolítica autoritària, que parteix de la base que el més important és la seguretat de l’Estat, i amb això es justifica i es legitima la falta absoluta de llibertat a l’hora de comunicar-se. Es controlen tots els continguts a través de la censura, i l’Estat és l’únic que té dret a emetre informació (és a dir, totel sistema comunicatiu depèn del règim), de manera que es promou l’opinió que interessa que els ciutadans tinguin. A més, es prohibeixen les importacions de lectures per evitar que entrin altres idees o informacions. La blogosfera i xarxes socials als països àrabs ha passat a través d’aquesta dura muralla, permetent no tan sols que es difonguessin les imatges i informacions que van esdevenir...
La tecnologia 2.0 va ajudar en l'execució de les revoltes, però no les va causar
Les històries del tunisià Mohamed Bouazizi i l’egipci Khaled Saeed van enervar els ciutadans del seus respectius països i van resultar claus per la materialització de l’onada de revolucions més gran dels últims temps.
Però de no ser per les noves tecnologies,
haurien arribata tanta gent les històries d’aquestes dues persones?
1r de Periodisme, Grup 21
Secció TECNOLOGIA
Integrants:
Albert Guasch
Mariona Sanz
Professora:
Teresa Carreras
El dia 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi s’immolava calant-se foc al cos davant l’ajuntament de la capital del seu país, Tunísia. Bouazizi, de 26 anys, era un informàtic que estava a l’atur i que mirava de tirarendavant la seva família exercint de venedor ambulant de fruites i verdures. Un dia la policia va prohibir-li plantar la seva parada al carrer, humiliant-lo i escopint-li. El noi es va suïcidar en un acte de protesta, i mai no s’hauria pogut imaginar que el seu gest desencadenaria la ira que milers de persones havien reprimit durant molts anys de dictadura al país. Si fossin altres temps, la històriaacabaria aquí.
Però el que es coneix com a tecnologia 2.0 va ser l’eina que va servir a molts joves tunisians per fer córrer la notícia de la mort de Bouazizi, que es va escampar com la pólvora per Internet. Va esdevenir una mena de boca-orella virtual. Amb aquests mateixos mitjans –Twitter, Facebook, blogs...- van anar-se organitzant per manifestar-se en contra del règim dictatorial de Ben Alí.Hi van haver sonades protestes encapçalades amb la imatge de Bouazizi, a qui van prendre com a màrtir per la causa, i el dictador, que feia 23 anys que oprimia el país, va acabar marxant. Els fets es coneixen popularment com la Revolució del Gessamí.
El que es coneix com a tecnologia 2.0 va ser l’eina que va servir per fer que les notícies s'escampessin com la pólvora per Internet
L’èxitd’aquesta revolta va animar els ciutadans de països que vivien situacions similars a seguir els passos dels tunisians. Egipte va prendre el relleu a Tunísia amb l’objectiu de fer fora el seu opressor, Hosni Mubarak, president d’Egipte des de l’any 1981 i que mantenia el país sota l’Estat d’Emergència –amb totes les limitacions i repressió que això comporta- declarat llavors. Fins i tot tenien el seupropi màrtir: Khaled Saeed. Saeed era un jove de 28 anys a qui dos agents de policia van propinar una pallissa brutal que li va provocar la mort en un lloc públic, el passat juny de 2010. Quan la seva família va veure el seu cos al tanatori, un dels seus germans va fotografiar-lo, destrossat i desfigurat per la brutal agressió, i va fer córrer la fotografia per les xarxes socials. Un cop més,doncs, aquestes juguen un paper crucial en aquesta croada. L’aventura egípcia va concloure amb la cessió del poder de Mubarak als militars, cosa que va fer esclatar la concorreguda Plaça Tahrir d’El Caire, símbol de la revolta, en crits de joia.
És realment impressionant el paper que ha jugat la tecnologia 2.0 com a mitjà de comunicació en tot aquest mar de revoltes. Estem parlant d’una sèrie depaïsos amb un sistema comunicatiu que respon a totes les característiques d’una teoria sociopolítica autoritària, que parteix de la base que el més important és la seguretat de l’Estat, i amb això es justifica i es legitima la falta absoluta de llibertat a l’hora de comunicar-se. Es controlen tots els continguts a través de la censura, i l’Estat és l’únic que té dret a emetre informació (és a dir, totel sistema comunicatiu depèn del règim), de manera que es promou l’opinió que interessa que els ciutadans tinguin. A més, es prohibeixen les importacions de lectures per evitar que entrin altres idees o informacions. La blogosfera i xarxes socials als països àrabs ha passat a través d’aquesta dura muralla, permetent no tan sols que es difonguessin les imatges i informacions que van esdevenir...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.