Les organitzacions educatives: Georgeta Ion Àngel Domingo Villarreal

LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES
El concepte d’organització
Definició: sistema d’activitats estructurades al voltant d’unes finalitats explícites que engloba un gran nombre d’individus que tenen una coordinació en l’activitat
Origen: necessitat d’obtenir millors resultats i d’augmentar l’eficiència
Avantatges: millorar competències, reduir el temps, coneixements previs transmesosCaracterístiques: metes i objectius definits i delimitats (específics per a cada nivell organitzatiu, integrar els objectius personals dels membres a la meta general), interaccions entre els membres (determinen l’èxit o el fracàs), divisió del treball, estructura organitzativa (descriu les característiques i els principis de funcionament de l’organització com a conjunt, així com les relacions entre les sevesdiferents subunitats).
4 perspectives teòriques que han estudiat les organitzacions:
Clàssica (“sense gent”, Taylor i Fayol): ignorar la gent, centrar-se en aspectes organitzatius i de gestió (dimensió material), oferir una base científica als problemes de l’organització i de gestió (management científic de la institució), raonar i millorar l’eficiència analitzant cada activitat, motivar elpersonal (augment de sou) per transformar-lo en una màquina perfecta eliminant les seves característiques personals, separar l’activitat de gestió i la d’execució. Forma de piràmide: a la punta la gestió (funcions de control), a la base l’execució (treball dividit), al mig continuació de les funcions de gestió realitzades per personal especialitzat. Organigrama (jerarquia, divisió...)
Burocràtica (MarxWeber): diferència entre l’autoritat i el poder, legitimitat del poder en la societat: poder tradicional (heretat), legal (per llei, basat en la raó, la legalitat i el rigor científic, el més adequat per a Weber), de tipus carismàtic (el líder genera la submissió dels treballadors per els seves característiques personals). Principis en què es basa la teoria: competitivitat, jerarquia (vertical),documents escrits (comunicació tant interior com exterior), forta preparació professional (coneixements d’especialitat, tècnics, jurídics, de gestió... per aprofitar al màxim les capacitats i competències de cadascú, selecció del personal per exàmens o concursos), separació entre la vida privada i la professional.
Sistemàtica: un sistema és un conjunt indivisible i coherent d’elements,susceptible de trobar-se en aquesta forma en l’entorn, resultat de la interacció dinàmica i recíproca. L’educatiu és un sistema obert (interdependència a l’interior i en interacció amb el context). Característiques de l’escola com a sistema obert: globalitat (part d’un sistema més ampli), telenomia (orientació del sistema cap a la realització d’unes finalitats, tendència a assolir un equilibri funcional),finalitat (mateixa encara que es parteixi de condicions inicials diferents), entropia o desorganització (no es compleixen en els sistemes oberts), funcions de retroalimentació o feed-back (outputs que es reintrodueixen en forma d’inputs i influeixen en els futurs outputs).
Desenvolupament organitzatiu: oferir respostes al sistema organitzatiu partint dels seus problemes, canvi, learningorganization, staff development, visió més holística (tot està relacionat) de les organitzacions, formades per parts caracteritzades per la seva autonomia i complementarietat.

Els centres educatius com a organitzadors
L’escola respon a les característiques generals de les organitzacions, però presenta unes de pròpies determinades per factors diversos. Educació formal o reglada no universitària.Característiques específiques: realitat social (influències del marc legal i jurídic i de l’estructura administrativa), comunitat (diferents persones amb diferents papers i necessitats, però amb interessos comuns a la naturalesa del procés educatiu = coordinació), organització (funcions diverses, complexes i no delimitades; diversos patrons de comportament, multiplicitat de models per la proximitat...