lkjj

lkjljkhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh-
hhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh-
hhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhTreballarem tres casos de relació entre imatge i text:
1. El llenguatge de la imatge
2. La il•lustració. Vies informatives
3. Imatge del còmic.
Pel que fa al llenguatge de la imatge ens podem plantejar si les imatge poden articular un llenguatge.Es pot perquè hi ha, per exemple, els gerogrifics egipcis que són imatges que tenen un llenguatge.
Com les imatges poden crear un sentit. Entenem que les imatge poden crear una realitat en un sentit determinat. Barces diu que hi ha una característica lingüística que les imatges no poden tenir que és el que Martinet anomenava l’articulació del llenguatge. La idea de que qualsevol tira fònica espot descompondre de dues maneres diferents: en fonemes i en monemes (unitat significativa). Si els fonemes i els monemes es poden combinar i amés coexisteixen en el llenguatge la manera de significar del llenguatge és més complexa que el de la imatge que és més senzilla i menys complexa.
Això no vol dir que les imatges no puguin crear un sentit i que puguin tenir una interpretació diversa. Tascade l’anunci
Barthes diu que en tota imatge hi poden conviure tres tipus de missatges:
- Lingüístic:
- Icònic codificat: serien aquelles imatges, icones (imatge entesa com a signe significatiu) el significat de les quals està determinat per una convenció. Per exemple: els signes de trànsit, un semàfor.
No deixa de ser cert que el significat d’una imatge deixa de ser lliure. Tots estanlligats una convenció. Els processos de codificació d’un icona és molt freqüent.
Ens plantejarem com es relaciona el llenguatge verbal amb l’icònic? Des de l’aparició del llibre com a tal la relació entre text i imatge sempre ha existit. La imatge que apareix en relació amb els textos pot ser redundants o complementaria respecte al text. Barthes diu que la imatge és més polisèmica que la elllenguatge.
Com es relaciona l’icònic codificat amb el no codificat.? Hi ha dues maneres diferents per relacionar text i imatges que Barthes anomena ancoratge que serveix per tancar el sentit del text i relleu la paraula i la imatge es troben en una situació de complementarietat (o contrast).
L’ancoratge guia la mirada de l’espectador cap a un sentit.
Hi ha vegades en què la funció hauria ser derelleu, explicar el que i ha a la imatge, realment és ideològica i tanca la percepció de l’espectador.

- Icònic no codificat: no estaria prefixat per cap convenció cultural ni històrica. Mai hi ha una imatge que no trobam una imatge en esta purament denotatiu. Sobretot si es tracta d’un dibuix i no d’una fotografia, està codificat a tres nivells diferents:
o Tota imatge està reproduïda a partir decodis de transposició històric, això és, convencionals, subjectius o culturalment determinats (per exemple la perspectiva) fins i tot si és una fotografia.
o Un dibuix, o una fotografia mai no ho reprodueix tot, produeix una divisió entre el que és significant i el que es insignificant.
o El dibuix requereix un aprenentatge per identificar-lo.
Miquel àngel Muro diu que el signe icònicofereix al receptor un conjunt de estímuls que garden la mateixa relació que en l’objecte i que pertanyen tant a l’experiència perceptiva singular com a la codificada per la cultura o dit d’una altra manera la relació del signe icònic amb l’objecte es dóna a través del model perceptiu que codifica.
Imatge i text literari:
Hi ha multiplicitat de possibilitats d’interacció: de la inspiració temàtica ala visualitat de l’escriptura (poesia cal•ligramàtica i visual)
01/04/14
La il•lustració com a via informativa.
La diferència entre il•lustració i imatge. Segons Teresa Druran a un llibre quan es diu àlbum i altres lectures, llibre de literatura infantil on teoritza sobre imatge i text, diu que la il•lusió és narrativa, argumental i seqüenciable
Per tant, la diferència entre imatge i...