LOGICA

LÒGICA
No es un error tener opiniones. El error es no tener nada más.
ANTHONY WESTON, “Las claves de la argumentación”
La lògica és una ciència formal, per tant no s’ocupa dels fets i processos de la realitat, com les ciències naturals o les socials, sinó de formes o estructures buides de contingut que serveixen per a determinar si els arguments són correctes o incorrectes. Amb G. Fregecomença pròpiament la lògica simbòlica en contraposició a la lògica clàssica iniciada per Aristòtil (lògica formal). No es pot dir que la lògica simbòlica o matemàtica sigui substancialment diferent a la lògica formal perquè l’objectiu inicial és analitzar les relació s de les idees prescindint dels continguts concrets. Però Fregue no només vol convertir els enunciats en variables, també volconvertir les relacions en símbols i comença així la LÒGICA PROPOSICIONAL. Observa els raonaments següents:

Lògica formal
“Tots els mallorquins són europeus” (Tot S és P)
“Tots els europeus són feixistes” (Tot P és G)
“Tots els mallorquins són feixistes” (Tot S és G)
Lògica proposicional
“Si el 27 de febrer plou, el Barça guanyarà el partit” (Si p llavors q)
“El 27 de febrer plou” (p)
“El Barçaguanyarà el partit” (q)

Allò important no és el subjecte i el predicat o si és universal o particular, la lògica simbòlica es centra en les INFERÈNCIESi. Pensem ara en les matemàtiques, en àlgebra l’expressió “x⁴+1” representa una funció de la variable “x”, el seu valor depen del valor que li donem a “x”. Frege aplica això a la lògica; si per exemple l’enunciat “Sòcrates és un filòsof grec” elsubstituïm per “x és un filòsof grec” el valor de veritat dependrà del valor que li donem a “x”; així
x = Sòcrates és vertader x= Jaume Mates és fals
Una de les característiques diferenciadores de l’home és l’ús del llenguatge i quan emprem el llenguatge ho fem molt sovint per argumentarii. És evident quel’argumentació (lingüística) es emprada tant en un ambient científic com en una discussió d’un bar, la seva funció és DEDUIR uns enunciats d’uns altres (si hem acceptat els primers), no es tracta per tant d’un coneixement immediat. Argumentar vol dir així oferir un conjunt de raons o proves que justifiquen una conclusió.
LA RECERCA DE LA SEGURETAT EN L’ARGUMENTACIÓ El llenguatge humà és un llenguatgearticulat. Aquesta articulació té diferents nivells: la paraula és el resultat de l'articulació dels fonemes, la frase ho és de les paraules i, per últim, l'articulació de les frases dóna lloc al discurs. La lògica és la disciplina que estudia la forma d'articulació del discurs argumentatiu: el raonament. Les estructures creades en cadascun dels nivells d'articulació del llenguatge (paraules,frases i discurs) poden estar ben o mal formades. Si es vol saber si una paraula o una frase estan ben formades hi ha mecanismes decisoris concloents: el diccionari és l'eina per saber si una paraula és correcta; en la frase, les coses es comencen a complicar, però tot i així, hi ha normes acceptades que delimiten amb força exactitud les frases sintàcticament ben formades de les que no ho són. En elcas del raonament: no existeix i no pot existir cap mecanisme universalment acceptat que sigui decisiu per detectar la validesa o no de qualsevol argument. Alguns lògics (Aristòtil (384/3-322), Llull(1235-1315), Leibniz(1646-1716), Russell(1882-1970)...) han pretès aconseguir aquest ideal, impulsats pel desig de seguretat que donaria al nostre coneixement una troballa com aquesta:
La recerca d'unllenguatge perfecte. Els artificiosos llenguatges formals que utilitza la lògica havien de servir per poder superar els defectes de les llengües naturals. Aquesta actitud formalista ha estat criticada pels anomenats filòsofs del llenguatge comú (El segon Wittgenstein (Investigacions filosòfiques), Austin...) que consideraven que el llenguatge formal representava un empobriment respecte al...