lokmo


VOCALISME. CONSONANTISME. FONÈTICA SINTÀCTICA
1.- EL SISTEMA VOCÀLIC
1. 1. POSICIÓ TÒNICA
Part anterior de la boca o paladar
[i]
 
 
 
Part posterior de la boca o vel del paladar
[u] Tancades
[e]
 
 
 
[o] Semitancades

 
 
 
[ͻ] Semiobertes
 
 
[ә] Neutra
[a] Oberta Central
 
 
El valencià posseïx SET VOCALS TÒNIQUES.
Atenció!: -Les i i u àtones que formen part d’un diftong (aire, moure, quatre), i no són pròpiament vocals, així com les i i u consonàntiques de mots com, iode, feia, cauen, mouen, es representen, respectivament per [ j ] i [ w ].
VOCALISME ÀTON
● El vocalisme àton del valencià es reduïx a cinc vocals: a e i o u.
● El català oriental, però, en pronucia tres: [ә] [i] [u]. Excepte a Mallorcaque té quatre fonemes : [i], [ә], [o], [u].
FONÈTICA SINTÀCTICA: LES VOCALS EN CONTACTE:
a) Sinalefa: és la fusió en una síl·laba de les dues vocals en contacte. Quan la vocal final de paraula i la inicial del mot següent no desapareixen però s’ajunten i formen un diftong sintàctic, o quan la i, u fan de consonant. Exemples:
Té un gos / téun-gos
i em va dir / jem-va-dir
que ho sabia /keu-sa-bi -a
Ho intuïa / win-tu-i-a
hi ha dos mots /ja-dos-mots
va i ve / vaive
b) Elisió: és la supressió d’una vocal, generalment la “a” i la “e” quan apareixen al final o al començament d’un mot i van seguides o precedides d’una altra vocal tònica o àtona.
Quin(a) hora és?
Que(e)scriu
Ací (e)m cou
Algú (e)t diu
2.- EL SISTEMA CONSONÀNTIC
Els sons consonàntics es classifiquen a partir detres trets distintius: el punt d’articulació, el mode d’articulació i el grau de sonoritat. Mireu quadre.
REMARQUES D’ALGUNES CONSONANTS:
2.1.- Les consonants sibilants alveolars fricatives.
a) En general, cal pronunciar amb ESSE SORDA [S]:
● –SS- : disseny, interessar, passió. En els prefixos trans- i sots- seguits d’un mot començat per s-: sotssecretari, transsònic.
● S en posició inicial, enposició final i davant o darrere de consonant (excepte en el prefix trans- i en els derivats de fons i de dins-: sentiment, repàs, pensar, festa.
● S en paraules que comencen per S als quals se’ls afegix un prefix: asíndeton, ecosistema, contrasenya, bisexual,...
● C davant E, I: cel, ací cinema, cacera.
● Ç davant A, O, U i en posició FINAL: força, eriçó, forçut, capaç.
● el grup SC davantde E, I: piscina, ascensor.
● el grup ts a principi de paraula: tsar, tsarevitx
b) En general, cal pronunciar amb ESSE SONORA [Z]:
● –S- entre vocals: cosí, posar, rosa.
● S en el prefix trans- i en els derivats de fons i de dins: trànsit, transitar, enfonsar, endinsar
● Z en qualsevol posició: pinzell, zulu, amazona, nazi, ozó.
● el grup TZ del sufix –ITZAR: analitzar, localitzar,normalitzar, organització.

2.2.- Les consonants sibilants palatals:
Segons el mode d’articulació, les consonants sibilants palatals poden ser SORDES [ ], [ ] o SONORES [ ], [ ].
● En el valencià general, la X inicial de mots com xal, xampany, xic... es ponuncia africada [ ]. Tot i això, en algunes paraules es pronuncia fricativa [ ], la majoria d’origen àrab: xarop, xarxa, xeringa,Xeresa, Xeraco, Xàbia, Xàtiva.
● En el valencià general, la J i la G es pronuncien com la TJ o la TG, és a dir africades. En la major part de la resta del domini lingüístic es pronuncia fricativa.
Observació: la j del pronom personal jo i de l’adverbi ja es pronuncia com una i semiconsonant i no com una sibilant.
2.3.- Els sons de la X
A més dels sons que ja hem vist, aquesta consonant té altresrealitzacions:
a) La X sona sorda [KS]:
● Entre vocals: fixar, luxe, màxim, òxid, sexe, taxa,...
● Mots començats per ex + consonant: excepció, excel·lent, excrement,...
● A final de paraula: annex, complex, crucifix, fix, índex, sufix,...
b) Casos en què la X sona sonora [GZ]:
● Mots començats per EX + VOCAL: exemple, examen, exagerar, exercici,...
● Mots començats per EX + H + VOCAL:...