Mónica

Presentaci La dissertaci s un text personal en el qu has dexposar clarament un problema filosfic i, en la mesura del possible, lhas de resoldre. Suposa un esfor important de reflexi, on haurs de mostrar habilitat per conduir i expressar el teu propi pensament. Es tracta dun acte filosfic que requereix aprendre una tcnica, ja que s un gnere particular de composici escrita que segueix unes reglesespecfiques a las qu s convenient adequar-se. La dissertaci implica la voluntat de convncer per mitj de largumentaci. Aix, noms s pensable com un dileg fonamentat en largumentaci racional. En la dissertaci es posar a prova el teu esperit crtic i la capacitat de plantejar-te i analitzar-ne nocions i problemes que es derivin dun tema proposat. En definitiva, es pretn que construeixis una reflexiclara, rigorosa i coherent no es tracta, en absolut, de reproduir una lli apresa. Parts duna dissertaci El model de dissertaci ms ests consta de tres parts introducci, desenvolupament i conclusi. A. INTRODUCCI Ha de ser precisa i no gaire extensa i shi ha de plantejar el problema, subratllar la seva importncia i revelar el que pressuposa. Es tracta dexplicar breument de qu anir el que desprs esdesenvolupar al segent apartat.No conv avanar la conclusi a la qu es vol arribar.Si el tema no est formulat en forma de pregunta, aleshores s pertinent obrir una o diverses qestions que mostrin el problema o problemes filosfics que hi sn presents. Per exemple, si el tema s Llibertat i alliberaci, una de les preguntes que podrem fer s La llibertat s sempre una alliberaci Amb aix, la reflexi senfoca deforma ms directa. B. DESENVOLUPAMENT En aquesta part es desplega i omple de contingut lesquema projectat. Shan dexpressar -de forma argumentativa- els coneixements que es tenen sobre la matria plantejada, sense divagar en qestions irrellevants. Si el tema es presenta amb un text duna obra concreta de lautor, sinterpretar aquest fragment considerant el coneixement que es tingui del pensament de talautor. No hi ha un pla universal i vlid per a tots els temes. Sn possibles -sempre- diversos tipus destratgies. No obstant aix, et fem els segents suggeriments orientatius a. Quan el tema exigeix afirmar o negar una tesi com la segent Es pot dir que els ssers humans som lliures, el pla pot comenar exposant la tesi que es rebutja desprs, els arguments de la mateixa i, finalment, refutar aquestsarguments i establir la tesi contrria, que s la que es volia defendre. O b, es pot comenar exposant la tesi a defendre amb els seus respectius arguments desprs, les objeccions contra aquesta tesi i, finalment, la refutaci daquestes objeccions. b. Quan permet afirmar o negar una tesi, per tamb una postura intermitja una sntesi, aleshores es pot plantejar una estratgia dialctica. Per exemple, davant laqesti Es pot dir que la cultura s la que fa lsser hum, la resposta pot defendre que la cultura s la que fa lsser hum o que lsser hum s el que fa la cultura, per tamb ambdues alhora. El pla dialctic consta de tres parts la primera, la representaci i defensa duna tesi la segona, lexposici i el suport de lanttesi i la tercera, la sntesi. Aquest procediment implica que la tesi i lanttesi no snrealment contradictries, sin que sn compatibles. c. Quan es tracta de lanlisi duna noci o concepte, com per exemple Qu s la veritat, aleshores el pla ser analtic primer la noci es descompondr en els elements que la integrin i es donar la seva definici segon, sestudiaran aquells conceptes que sen deriven immediatament i tercer, es desenvoluparan els problemes que genera les seves interpretacions, la sevaimportncia i el seu valor, etc. d. Quan planteja la relaci que existeix entre dos o ms conceptes, per exemple Opini, creena i saber, conv fer primer lanlisi de cada un dels conceptes plantejant des del principi la relaci entre ells i, desprs, exposar els arguments que defensen la relaci proposada, deixant clar si sn conceptes que entren en contradicci, si es pressuposen, si es redueixen els uns...