Maalouf

A.Maalouf en el seu llibre “Les identitats que maten. Per a una mundialització que respecti la diversitat” defineix la identitat com "és el que fa que jo no sigui idèntic a ningú"). Ell entén la cultura com a sistema obert i dinàmic que li permet afirmar que l'home que assumeix la diversitat servirà d'enllaç entre les diferents comunitats i les diferents cultures i que en canvi, aquell que nol'accepti serà víctima d'una concepció "tribal" de la identitat i tindrà una concepció de la cultura tancada i estàtica. Un exemple de concepció "tribal" que ens dona A.Maalouf són els emigrants: l'emigrant deixa el seu país d'origen i es troba amb un país d'acollida que no l'acaba d'acceptar. Per aquest cas, ell proposa la reciprocitat: "com més us impregneu de la cultura dels país d'acollida, méspodreu impregnar-lo de la vostra (...) com més un immigrant senti respectada la seva cultura d'origen, més s'obrirà a la cultura del país d'acollida".

Es a dir entén la identitat per acumulació i no per exclusió o dit d’una altra manera; ens convida a ressaltar totes les cultures que han deixat petjada en nosaltres

La reflexió que aporta l'autor és fruit de la seva pròpia experiència: ellprové d'una família del sud aràbic que es va establir a les muntanyes libaneses, va néixer a la comunitat grecocatòlica o melquita i va ser educat a França en francès. Tot i haver nascut en una família àrab cristiana, afirma que Occident ha satanitzat l’Islam y li atribueix un immobilisme que no es correspon amb la realitat. Tots aquests elements discordants que han forjat la seva identitat i quehan traçat el seu itinerari, el fan qüestionar sobre la pròpia identitat.

Claude Lévi-Strauss, des d'una perspectiva estructuralista, està totalment d'acord en la noció de dinamisme en front de la forma estàtica en la diversitat quan ens comenta: "la noció de la diversitat de les cultures humanes no s'ha de concebre d'una manera estàtica" .

Com veiem doncs, per Maalouf, la identitat és unfet complex, únic, insubstituïble, impossible de confondre's amb una altre, es construeix i es transforma al llarg de l'existència, està feta de múltiples pertinences... Així doncs, tots som diferents, no hi han còpies exactes.

Establir una jerarquia de cultures (inferiors i superiors), considerar la pròpia en un esglaó superior a les altres i per tant per defensar-la, anar en contra de lesidentitats culturals alienes, és el que coneixem com a etnocidi. Pierre Clastres ho defineix com: " la destrucció sistemàtica de les formes de viure i de pensar de persones diferents d'aquells qui dirigeixen l'empresa de la destrucció". Segons el mateix Clastres, tota cultura és etnocentrista (qualsevol cultura es considera la cultura per excel·lència) i occident és especialment etnocidiari Enaquest procés juga un paper molt important la maquinària estatal, tal com ens exemplifica amb un breu resum de la història de França. Ens afirma: "tota organització estatal és etnocidària i l'etnocidi és la forma normal d'existència de l'estat" Més enllà hi ha el genocidi (anihilació de les persones).

Respecte a aquest tema, A.Maalouf constata que els homes poden cometre els excessos mésterribles amb la consciència ben tranquil·la (els altres constitueixen una amenaça i actuen per la supervivència dels més pròxims) i com, en múltiples ocasions, primer es mostra una aspiració legítima i després s'acaba convertint en un instrument de guerra. Segons ell, això passa perquè "mai no se sap on acaba la legítima afirmació de la identitat i on comença la usurpació dels drets dels altres" .Cal per tant, que la gent tingui una nova concepció de la identitat: tothom ha d'assumir les seves múltiples pertinences. I és precisament la gent que viuen en la frontera de dues comunitats oposades, els "fronterers", qui hauran de donar exemple i assumir la seva pròpia diversitat. A.Maalouf diu: " els que no puguin assumir la pròpia diversitat aniran a parar, en alguns casos, al camp dels més...