Mal de llengües Alfonso Tolsada



Índex

1 Ressenya crítica 2
a) Fitxa tècnica 2
b) Resum 3
c) Valoració crítica i personal de l’obra 5
2 Comentari de text 6
a) Tema i parts bàsiques 6
b) Resum 7
c) Tipologia textual 7
d) Registre i varietat geogràfica 7
e) Recursos expressius/tipogràfics 7
f) Les veus del discurs 7
g) Marques de modalització 7



1 Ressenya crítica
a) Fitxa tècnica

-Titulo: Mal de llengües
-Autor: JesúsTuson
-Any: 2002
-Gènere: Assaig
-Editorial: Empúries
-Pagines: 157
-Sinopsis: Mal de llengües és una defensa aferrissada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis ( de la gent del carrer, d’alguns il·lustrats i, sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menystenir algunes llengües. Tuson ens explica que les llengües humanes són objectes delicats i, si no elsdefensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria. Cal tenir-ne cura, perquè les llengües humanes, totes les llengües humanes, totes les llengües sense cap excepció, ni tenen punys, ni amaguen en el fons de les seves estructures armes secretes i mortíferes. Són del tot innocents, i ho ignoren tot sobre l’agressió i les preeminències. Hi ha, però, qui tévoluntat i té poder, i fa de les llengües bandera. I vet aquí que el món dels humans és ple de prejudicis.

b) Resum

Capítol 1: “Baixa, Galileu”

Hi ha dos tipus de judicis, els judicis de fet i els judicis de valor. El judicis de fet son aquests que es poden comprovar des de un punt de vista objectiu, com qualsevol dat que s’arxiva; en canvi els judicis de valor son reflexos de qui fa el judici, apesar de que els judicis sean o no “objectius”, part de la opinió de cada persona i poden ser positius o negatius. El problema dels judicis de valor apareix quan les opinions impliquen valoracions sobre un poble, les seues acciones o característiques, i mes enllà si son negatius.

Els prejudicis lingüístics són obra del racisme aplicat a la llengua o als seus parlants, d’aquesta manera consideraruna llengua millor que una altra es motiu de la mort de moltes llengües. Els prejudicis lingüístics es classifiquen en subclasses dependent de si els parlants utilitzen una llengua gens coneguda, o perquè parlen una varietat de la llengua que no es troba be qui prejudica

A final del capítol trobem l’explicació del títol: A pesar de haver superat la teoria de Galileu, encara ens sentim el centrodel món en molts aspectes com ara la llengua i cultura.

Capítol 2: “Les velles petjades de l’etnolatria”

Tots tenim tendències a fer prejudicis lingüístics, des de temps immemorables. Els primers gramàtics definiren el grammaticus, qui era la persona que estava capacitada per a ensenyar la llengua.

Fins a l’actualitat, un dels prejudicis mes notori és la classificació segon les llengües siguinaspres o femenines. Aquesta classificació sorgeix de Dante i la seva obsessió de trobar la parla italiana “més noble en què sigui possible la dignitat literària i, doncs, el tractament de grans temes: les armes, l'amor, la justícia i l'amistat".

Ja al segle XVIII quan sorgeix l’Encyclopédie es fa una nova classificació. També al segle XVII amb la publicació de Rosseau, L’Essai sur l0origine deslangues es fa una classificació depenent del clima del lloc on es parla cada llengua, i si eres d’un lloc o d’un altre la teua parla es mes aspra o eloqüent, i es classificaven com “llengües del nord” i “llengües del sud”.

També, està la classificació de llengües fortes i dèbils, que això depèn de un motiu històric. D’altra banda es pot donar el cas de competència, que es una llengua fortaconvivint amb una altra llengua forta.

Tots aquests prejudicis son emparats per la societat actual a pesar de que "una bandera és una bandera, i una llengua, no; les llengües no tenen el perquè de sofrir les manies persecutòries dels homes".

Capítol 3: “Els tentacles llunyes d’una educació potinera”

Un altre tipus de prejudici són els prejudicis innocents, els prejudicis populars. Per a començar...