Mal de llengues




MAL DE LLENGÜES
Jésus Tusón Valls




















Elías Caballero Sánchez 2ºB

Fitxa Tècnica

Autor: Jésus Tuson Valls
Editorial: Editorial Empúries
Pàgines: 112
Col·lecció: Biblioteca Universal Empuries
Any: 1988


Resum

Els prejudicis lingüístics són una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants. El fet de considerar una llengua més apta que una altra potpodruir la mort de moltes llengües.

Desde fa molt de temps n'hi ha el prejudici de creure que només era bona la llengua robada dels Déus, sense advertir que la llengua té la funció bàsica de facilitar la comunicació.

Hi ha una serie de prejudicis que la gent els fa de manera innocent com considerar una llengua fàcil o difícil, suau o aspra, o la que una llengua tinga més o menys parlants.

Lesdesigualtats i les humillacions no les fan les llengües, les llengües no són coses, les llengües són ficcions, el que dóna cos a una llengua són els parlants, sense parlants no hi ha llengua.

Per a combatre els prejudicis lingüístics cal lluitar contra la desigualtat i cal promoure l'igualitarisme. Peró aquest igualitarisme és una utopia en un
món en el que la realitat és desigual fins a uns límitslacerants.

La tolerancia implica viure i deixar viure i és aquest l'ensenyament que s'hauria de donar a totes les escoles i a la societat en general: aprendre a tolerar.

Valoració Personal

Aquest llibre és per a persones que els agrada l'assaig i la dels llibres que parlen de la llengua; però a mi, sincerament m'ha deixat igual. La lectura d'aquest llibre ha estat avorrida i monòtona.
És veritatque amb la lectura d'aquest llibre aprens aspectes interessants sobre les llengües i els prejudicis que té la gent de les llengües.
La postura de l'autor en el llibre és la defensa de les llengües minoritàries i jo en aquest aspecte estic d'acord amb l'autor perquè cada llengua aquesta unida a la cultura d'una regió i ningú els pot treure això.








Títol de la ressenya

Els prejudicislingüítics.
















Comprensió del text

La tipologia de les opinions lingüístiques és molt variada: hi ha qui veu com a essencials les diferències quantitatives (llengües de molts o de pocs parlants; amb moltes o poques paraules); qui es creu amb autoritat per discriminar les llengües sobre la base d’un sentit més o menys musical (llengües dolces o aspres; clares o fosques); qui pontifica sobre elgrau més gran o més petit de complexitat (llengües difícils o fàcils); qui creu que hi ha llengües curtes (monosil·làbiques) i llargues…Totes aquestes opinions vénen viciades d’origen perquè hi ha el partidisme de la llengua pròpia, presa com a punt de referència no reconegut: si el color vermell ens xoca és perquè vivim immergits en els blaus del cel i del mar, en el verd de la natura i en elcolor torrat de la terra; és per això, més o menys, que ens sobta un camp de blat, ple de roselles. Malgrat tot, opinions com les que he esmentat són poca cosa si considerem la tipologia de les opinions induïdes; de les que es poden difondre des d’un poder amb intencions mai confessades de debò: es diu que hi ha llengües de cultura, internacionals, aptes per a la literatura, la redacció de les lleisi per al comandament dels exèrcits; llengües de progrés capaces per al diàleg amb els ordinadors més sofisticats…i llengües amb les quals no es pot fer res de tot això. I, si en el cas anterior hi havia el partidisme de la llengua pròpia, ara hi ha els intents de consolidació i engrandiment de l’estat i de la seva àrea d’influència. Ningú no ens vol salvar; només ens volen fidels, uniformes iproductius. Amb graus diversos, el prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants. El meliquisme lingüístic pot portar a l’exaltació de la pròpia llengua i aquesta, sense saber-ho ni demanar-ho, es veurà obligada a acomplir tot de funcions per a les quals no estava preparada: de ser un instrument neutre per a la comunicació,...