Manuel Castells

118

EL CAPITALISME REESTRUCTURAT:
L'ERA DE LA INFORMACIÓ SEGONS MANUEL CASTELLS
LA ERA DE LA INFORMACIÓN.
ECONOMÍA, SOCIEDAD Y CULTURA

THE INFORMATION AGE:
ECONOMY, SOCIETY AND CULTURE

Vol. 1: LA SOCIEDAD RED
Vol. 2: EL PODER DE LA IDENTIDAD
Vol. 3: FIN DE MILENIO

THE RISE OF THE NETWORK SOCIETY
THE POWER OF IDENTITY
END OF MILLENNIUM

Alianza Editorial, Madrid, 1997-1998.(590, 495, 446 pàgs.)

Blackwell, Oxford, 1996-97-98. (556, 461, 418 pags.)

Aquesta ambiciosa obra de Manuel Castells va aparèixer en anglès el 1996 i va rebre
immediatament l’aval d’autoritat de figures de la sociologia com Anthony Giddens, Alain
Touraine o l’actual president del Brasil, Fernando Henrique Cardoso. En pocs mesos els
treballs de Castells va constituir-se en un punt dereferència imprescindible del gran debat que
congrega les diverses branques del pensament social al voltant de l’hipotètic canvi de
civilització que vivim. Aquest canvi profund, expressat per la transformació de les formes de
producció i de relació social, hauria estat propiciat per l’apl icació intensiva de les noves
tecnologies, especialment les procedents dels camps de la informàtica i lestelecomunicacions. La centralitat d’aquests temes en la reflexió de Castells i la seva capacitat
per explorar amb un gran desplegament d’informació i de perspicàcia analítica la complexitat
de manifestacions d’aquesta crisi de canvi han convertit La era de la información en un
clàssic d’aquesta fi de segle.
Després de la sacralització inicial de l’obra han anat emergint algunes veus crítiques. Lamoda
Castells, que ha protagonitzat molts debats i que ha estat en la base de moltes idees
suggestives formulades per intel.lectuals i polítics, ha provocat un doble curiós fenomen:
mentre continua creixent el nombre de persones que el citen i l’elogien sense h aver-lo llegit,
també ha crescut el d’aquells que se’n serveixen sistemàticament sense citar la procedència
de les reflexions. Realmentl’extensió de l’obra i el seu caràcter multidisciplinar converteixen la
lectura atenta en un exercici exigent, que els u ns decideixen estalviar-se i que els altres,
després de l’esforç, procuren rendibilitzar.
La majoria de les crítiques han apuntat o bé a la insuficiència d’alguns apartats dedicats a
avaluar la situació de països o de moviments socials concrets, o bé al c aràcter massacaleidoscòpic i panoràmic del llibre. Els especialistes en alguna cosa han preferit la primera
objecció, mentre que els 'pensadors del pensament en general' han tendit a presentar Castells
com un simple bon divulgador que ha tingut l’habilita t de compendiar, de manera brillant, fonts
d’informació i camins d’anàlisi molt diversos. Per aquesta mena de vies, passades les
primeres devocions, algunsdetractors han gosat finalment acusar Manuel Castells de
banalitzador i d’oportunista; de ser l’intel.lectual adequadament relacionat, viatjat i establert
capaç de presentar ben embolicat un farcell d’idees de múltiple procedència per arribar, al
capdavall, a allò que resultaria encara pitjor: la construcció d’un discurs integrat, avalador dels
canvis que la informacionalització i laglobalització apadrinen i de la formulació d’una nova
visió estructuralista de la societat. Poc menys, doncs, que una víctima ingènua més del voraç
pensament únic.
Aquestes pàgines prenen una perspectiva diferent. Parteixen de la convicció que La era de la
información és una obra important. Segurament el resultat de l’esforç més seriós i menys
carregat de prejudicis per analitzar, des d’una tradiciódeutora dels marxisme crític, les

1

218

transformacions recents del capitalisme i el sorgiment d’una societat radicalment nova en
molts aspectes. Procurarem, doncs, fer una síntesi raonada de les posicions i els
suggeriments de Manuel Castells. Intentarem fixar amb precisió les seves orientacions i
assenyalar els punts que semblen més fr àgils o poc consistents dels seu desplegament...