Marco teorico Asha Philips

Asha Philips és psicoterapeuta infantil formada a la Tavistock Clinic de Londres on col·labora fent-hi classes. Té una llarga experiència relacionada amb l’àmbit d’educació i els infants. Actualment dirigeix un seminari d’observació i seguiment d’infants de 0 a 1 any, a banda de treballar pel seu compte atenent infants, famílies i parelles.
Aquesta autora tan reconeguda sustenta la idea que unnadó és un ésser humà que des del primer moment de vida es comunica plenament i de manera activa amb el seu entorn. D’aquesta manera els nadons són capaços de tenir preferències, i per tant, de discriminar. De fet, es sabut que el recent nascut en la sala de part prefereix les cares humanes a imatges i dibuixos abstractes, així com també anteposa les veus humanes, sobretot les veus agudes, alegresi femenines, als sons no humans.
Actualment, es manifesta que l’aspecte més important per a què els nadons creixin i es desenvolupin de manera harmònica és l’establiment de vincles. Primerament, el nadó s’ha de sentir segur i lligat a algú, sent l’entorn un aspecte molt important donat que bona part d’aquesta seguretat se la proporciona el seu entorn, i més concretament, els adults que en tenencura d’ell.
D’aquesta manera quan una criatura s’expressa mitjançant el plor, els moviments bruscos, els somriures, els amanyacs i tota una gama de senyals no verbals, són els adults els que interpreten la seva necessitat, aquella necessitat concreta, com pot ser el contacte afectiu, l’alimentació, la higiene i un bolquer net, jugar o tota una sèrie de possibilitats. Els adults que sabeninterpretar els senyals del nadó i que responen en harmonia amb aquest, que el comprenen i tradueixen el món per a ell l’estan oferint una base beneficiosa per al seu desenvolupament.
Com es pot veure a continuació amb un fragment extret del text (REFERNCIAR PORQUE NO HE SABIDO ENCONTRAR EL TITULO, AUTOR, EDITORIAL, AÑO EDICIÓN...) els vincles aporten als nadons i als infants la seguretat requerida inecessària per desenvolupar-se en la mesura que asseguren que algú interpretarà i donarà resposta a les seves necessitats.
Tim de seis semanas de edad, despertó poco a poco, abrió y cerró los ojos varias veces, miestras emitía sonidos quejumbrosos. Su madre staba sentada a su lado y le miró. Dijo con voz infantil: “así que vuelves del mundo de los sueños, eh? Me pregunto que habras soñado. Hasoído los bocinazos de los coches? A quién has encotrado en el otro mundo? Quieres decirle algo a mamá?”. Tim emitió un sonido algo más alto, con la mirada fija en sus ojos. Su madre lo cogió y lo apretó contra sí. El niño dejó de llorar y agitó las manos. Ella dijo: “Tienes hambre, verdad? Quieres un poco de leche en la barriguita?”. Se desabotonó la camisa y le acercó el pecho, el niño vació unmomento y después aferró el pezón con ansia. Tim tenia la vista clavada en los ojos de su madre mientras mamaba, y ella le hablaba con suavidad, sin dejar de mirarle. “Tienes hambre, eh? Me pregunto qué sabor encuentras en la leche. Es dulce, pero éste es el único sabor que conoces. Creo que sabe diferente según el momento, verdad?” Tim solto el pezón, la miró y mamó otra vez.
Es pot observar comaquesta mare té la intenció de situar-se en el lloc d’en Tim per tal de comprendre’l i intenta conciliar el que ella li pot oferir i li ofereix amb el que suposa que ell necessita. Amb les seves intervencions i les mirades que li dedica estableix contacte amb ell i incorpora paraules a la comunicació inicial del nadó.
El nadó necessita l’ajuda d’un adult per tal de comprendre què és el que li passa,i que s’esdevé al seu voltant. De fet a través de les nostres reaccions, de les interpretacions que fem del seus plors i dels seus gestos es fa una imatge de si mateix i del món que l’envolta.
En el cas del següent fragment extret del mateix llibre, presenciem una mare angoixada i afligida per la interacció. El no saber i la dificultat d’harmonitzar la situació vicien l’intercanvi, fent-la...