Martin Heidegger

Martin Heidegger

1.Biografia

Martin Heidegger va ser un filòsof alemany que va néixer en Messkirch el 26 de setembre de 1889 i que va morir a Friburg de *Brisgovia el 26 de maig de 1976. Encara que tenia vocació sacerdotal (amb vint anys va ingressar en un seminari jesuïta), la seva salut delicada ho va obligar a abandonar el noviciado i centrar-se en l'estudi de la teologia, iposteriorment la filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgovia, de la qual va ser docent i més tard rector. Influït per Sobre els diversos sentits de l'ens en Aristòtil, l'obra de Brentano que va rebre com a regal del seu rector sent molt jove, va començar a oferir nous punts de vista sobre la filosofia tradicional, i a centrar-se en l'estudi del ser com a nou punt de partida amb el qual revisar laMetafísica. Animat per Husserl, de qui va anar deixeble i qui li va ensenyar les bases de la fenomenologia, va desenvolupar el seu pensament en la seva obra més coneguda, Ser i temps que, juntament amb diversos escrits posteriors, tindria moltíssima influència sobre la filosofia posterior, sobretot sobre l'existencialisme (ja que la seva ontologia obria el debat sobre el nihilisme), sobre el debat delGir Lingüístic (en reconèixer la relació entre Veritat i Llenguatge) i sobre l'Hermenèutica, per les seves aportacions a la lingüística i la semiòtica.

2.Etapas del seu pensament

L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints, pel que és habitual parlar de dues etapes o moments en el seu pensament:

-Moment que se serveix de l'analítica existencial cominstrument o "prolegomen" per a una nova metafísica.
-Un segon període en el qual, com el propi autor assenyala, concep el seu pensament com el desenvolupament d'una "història de l'ésser". L'objectiu fonamental d'aquesta "història de l'ésser" radica en la comprensió dels vincles entre el desenvolupament de la qüestió de l'ésser en la filosofia i la història d'Occident.

En conseqüència, en ambdósperíodes hi ha un mateix objectiu unificador: l'elaboració d'un nou concepte d'"ésser". El primer ve marcat per la seva principal obra, Ésser i temps (1927), que fa un estudi de l'existència humana en el qual confluïxen tres tradicions filosòfiques: historicisme (Dilthey), irracionalisme (Kierkegaard) i fenomenologia (Husserl).

En la segona etapa del seu pensament, el filòsof estudia la història dela metafísica com procés d'oblit de l'ésser, des de Plató, i com caiguda inevitable en el nihilisme (quan es pensa l'ens tan sols, aquest acaba per aparèixer buit). D'aquesta època són especialment interessants les obres que revisa la història de la Filosofia, a través de les quals anirà aflorant una "nova metafísica" que, en realitat, ja estava en germen en Ésser i temps, només que allà varomandre oculta entre els diversos i penetrants anàlisis antropològics que va portar a terme.

3.Obres principals i extencialisme
-Ser y Tiempo (1927).
-Kant y el problema de la metafísica (1929).
-Qué significa pensar? (1951-1952).
-De la experiencia del pensar (1910-1972).

Aquesta filosofia, que neix com tal després de l a primera guerra mundial i es popularitza (i, fins i tot, es posa demoda) després de la segona guerra, té el seu punt de partida immediat en la filosofia del danès *Sören *Kierkegaard (1813-1855).
L'existencialisme és un corrent filosòfic que, enfront de les abstraccions delsidealistes, analitza l'existència humana de manera concreta, és a dir, tot allò queconstitueix l'experiència immediata del subjecte humà: la llibertat, la decisió, elcompromís, l'angoixa, elprojecte de vida, la solitud, la mort. Per això assenyalen elsexistencialistes que l'ésser humà no «és» sinó que «existeix», no té essència, sinó queha de construir-la.
Molts dels principals existencialistes tornen a intentar realitzar una ontologia.Però duran a terme aquest intent sempre des de l'existent humà.El problema del ser s'analitza ara des de l'existir humà concret. I l'existir ésel...