Marxismo

DOS GRANS INTERPRETACIÓNS DE MARX.

Les obres de Marx es poden dividir en dos grups.
- Les obres de joventut, en les que es veu a un Marx humanista, autor de textos hegelians, com ara els Manuscrits.
- Les obres de maduresa, on veiem a un Marx científic, autor de El Capital.

Les obres del Marx madur, com a fundador de la ciencia dialèctica de la història i la societat. Un científicpositivista que desenvolupa la història natural dels modes de producció, de la manera que Darwin desenvolupa la seva teoria.
Les obres del Marx jove, com a humanista i pensador de la societat comunista. Aquest Marx, estaria mogut per preocupacions humanistes, el seu concepte bàsic seria la desalineació de l’home, el que li portaria a l’estudi de la religió, més tard de la política i finalment del’economia, la seva obra, seria llavors, interpretable com un intent de vincular el que és la realitat, amb el que hauria de ser. Marx, com tot gran pensador, va ser capaç d’auto criticar-se.

La veritat, més que dos grans pensaments, el que en realitat son aquests dos grups, són un pensament únic, que en un punt, es veu obligat a modificar part de les seves idees. El que es veu, es undesenvolupament de la seva obra, que va començar en el camp de la filosofia i que es va encarrilar cap a la crítica de l’Estat i l’economia política.
El problema és que els textos que Marx va escriure en la seva joventut, van ser trobats i publicats, quan ja existia una ideologia marxista que legitimava un sistema de poder polític, el de la Rússia soviètica. El contingut crític d’aquests textos ( oncriticava la burocràcia d’aquest partit ), van ser anomenats “ideologia”, que resultarien ser textos preparatoris, encara immadurs. D’aquesta manera la teoria comunista, ca construir una teoria marxista, basada en la distorsió del Marx jove, teoria, que més endavant va demanar la censura d’aquests textos.
D’aquest projecte inicial de Marx, destaquen dos idees principals:
- La superació de“l’antagonisme de Kant entre ser i el que s’ha de ser “, entre natura i societat.
- El descobriment del secret de la dominació.

LA IRRACIONAL REALITAT DE LA SOCIETAT I LA HISTÒRIA.

En una carta que Marx va escriure al seu pare, quan encara era un estudiant de la Universitat de Berlín , en la que intentava explicar el perquè deixava els seus estudis de dret, i perquè els bescanviava per els defilosofia, comenta que la seva gran preocupació de l’idealisme alemany és “l’antagonisme entre el que és i el que s’ha de ser”, entre la realitat i lo racional. Davant això, Marx diu que no es tracta de contraposar un abstracte deure ser, a la realitat; això és el que l’atrau de la filosofia de Hegel i el que el distancia de Kant “Kant y Fichte tienden la mano hacia alturas etéreas, buscan una tierradistante, mientras que yo solo trato de comprender lo que encuentro en la calle.” La raó d’aquest canvi està en que “si hasta ahora los dioses han morado sobre la tierra, ahora los dioses son su centro.”
Marx efectua un gran canvi en la història del pensament, això significa el següent:
1.- que és a l’anàlisi de la societat i l’estudi de les seves institucions, on es troba el fonament de lacontradicció, de lo negatiu, no com una postulació teòrica, sinó com una realitat contradictòria. ( no com s’ha de ser, sinó com s’és.)
2.- que aquí és on radica precisament la fonamentació de una dialèctica social ( per lo tant, el rebuig de una dialèctica de la natura), en la dinàmica interna de la societat.
3.- que en aquesta realitat irracional es troba la síntesi ( però també la separació ),entre ser i el que s’ha de ser.
4.- que a causa d’aquest caràcter contradictori, la realitat es presenta mistificada, i així es feina del pensament penetrar aquesta mistificació, aquesta aparença d’unitat que Hegel només reprodueix per mostrar la contradicció que el fenomen encobreix.

D’aquesta manera, Marx trenca amb Kant i amb Hegel i fonamenta la ciència social com crítica del caràcter...