Mehjor

El Renaixement i la Ciència Moderna

El Renaixement comporta una renovació del clima científic que culmina amb el naixement en el segle XVII de la Ciència Moderna i l’escissióentre ciència i filosofia.
La investigació empírica, la lògica inductiva, la consideració quantitativa de la realitat i de les seves causes eficients, així com el heliocentrismei la mecànica newtoniana, són elements que caracteritzen a aquesta nova ciència.
S’entén com a ciència moderna aquella que es realitza a partir del moment en què es centren elsesforços en intentar demostrar les teories de forma empírica i, sempre que sigui possible, mitjançant l’experimentació. Utilitza com a eina fonamental el mètode científic. Aquestmètode s’utilitza en totes les branques de la ciència, tant les naturals com les socials i humanístiques, perfilant-se en cada cas segons les necessitats.
El mètode científicpodria definir-se com el procediment objectiu i racional, que permet ampliar els coneixements sobre la realitat. Objectiu, en quant es busca que sigui verificable empíricament, iracional, perquè ha de basar-se igualment en fenòmens que han estat demostrats amb aquest mateix mètode.
Karl Popper (segle XX) exposava que la única manera de comprovar si unateoria era correcta, era intentar refutar-la per tots el mitjans possibles. Les teories poden ser rebutjades, no són estàtiques. La ciència evoluciona mitjançant el mètode del’assaig i l’error. Aquesta teoria, que Popper va anomenar “racionalisme crític” es coneix actualment com “falsacionisme”. Les teories científiques han de ser falsables.
El grandesenvolupament de les ciències des del Renaixement va suposar el desenvolupament i ramificació de d’un gran nombre de ciències i l’escissió entre ciència i filosofia.